Nou número de Solidaridad Obrera [364]
Editorial: Revoltes primaverals
Un Primer de Maig més, amb presència de C.N.T.-A.I.T. als carrers, i d’altres organitzacions més o menys afins, però no sembla que res hagi canviat. O si? A tots, propis i estranys, sorprèn com la població de l’Estat espanyol pot passar les penúries que passa i que ningú no es revolti. I més sorprèn el fet de la llarga i rica tradició revolucionària, i més encara a Catalunya. Però, realment ningú protesta? Els treballadors es limiten a demanar que això s’acabi, com més aviat millor, amb els braços caiguts?
Com sempre que es volen analitzar fenòmens socials complexos hi ha dues vessants: l’analítica, freda si es vol, que intenta fer un estudi el més científic possible, mantenint una distància respecte als fets i les persones analitzades. Doncs be, segurament ens portaríem una sorpresa si comparéssim el nombre de protestes al carrer, els episodis de repressió policial, en definitiva, el grau de conflictivitat social dels anys de la crisi-estafa amb els anys de les vagues generals a l’Estat espanyol.
Però després tenim una altra vessant, més subjectiva, individual, la que es nodreix de les percepcions personals i del que un escolta i llegeix. En aquest cas la impressió que queda és una barreja que la gent està farta i que el que es fa no serveix de res, a parts iguals. Aquest segon fet és un element certament nou, que ens descol·loca, que ens desanima, i que fa abandonar la lluita perquè l’única cosa que pot passar és que un mosso d’esquadra ens doni una pallissa, o bé al carrer o bé a l’ombra d’una garjola.
En el passat els polítics, molt de tant en tant però passava, dimitien. Ara en canvi tenim exemples com els de Duran i Lleida que no té cap rubor en, després de sentir un tall de veu propi a la ràdio on assegurava que si es demostrava que el seu partit s’havia finançat il·legalment ell plegava, es fa l’ofès i diu que res de dimitir, que tot és un complot contra la seva persona.
Fa uns anys es feien vagues generals per aturar atacs als drets dels treballadors, i de vegades es guanyaven, que vol dir que els polítics rectificaven. Ara els veritables amos de la situació, els banquers i grans empresaris, salten d’alegria quan es convoca una vaga, perquè no hauran de pagar el sou dels seus empleats durant aquell dia. És complicat revertir aquesta situació si els dos grans sindicats d’aquest país fan una vaga general contra la darrera reforma laboral per obligació, i mesos més tard participen a actes amb els mateixos polítics responsables d’aquesta agressió.
I què ha canviat doncs en aquest temps? Senzillament la correlació de forces. Els defensors del capitalisme són més poderosos que els que el combatem. Assistim ara a una veritable revolució de dretes, on s’intenta, en un lapse de temps molt curt, desmantellar l’estat del benestar que es va atorgar a la classe treballadora després de la Segona Guerra Mundial per tal d’aplacar mals pitjors, com revoltes socials. Això mai hagués estat possible si els poderosos, els rics, no se sentissin amb la força suficient com per aniquilar el seu enemic de classe, els treballadors.
Aquest any la primavera astronòmica acaba el 21 de juny, així que encara tenim temps de fer honor a la nostra tradició revolucionària i mirar de canviar les coses. Fets com els de la manifestació de la tarda del Primer de Maig demostren que hi ha un malestar latent, que hi ha una quantitat cada cop més gran de la població que no veu sortida i que, més tard o més d’hora esclatarà. No s’ha de tenir por a aquest esclat, segur que el que succeeixi, que el que es construeixi entre tots i totes no serà pitjor que el que ara tenim. Cal doncs practicar aquesta sana gimnàstica revolucionària que propugnaven aquells que van lluitar abans que nosaltres, per tal que tots i totes estem preparats.
Contingut:
Sindical:
- Primers resultats dels piquets informatius a les portes de les botigues de roba a Olot.
-Quan ens posem guanyem, el restaurant Zaatar Vegetarià acaba pagant.
- Segueix el conflicte entre la CNT de Sabadell i CLECE
Formació:
-Tot allò que has de saber sobre l’assetjament laboral.
Energia:
-Model energètic, bombolla energètica i MAT
Memòria històrica:
- La Querella Argentina
Especial Primer de Maig:
- La CNT es consolida a diferents localitats.
Opinió:
-Can Vies des de la finestra.
Internacional:
-El Bauen es del pueblo y de los trabajadores
ICEA:
-Poder associatiu: del fordismeal postfordisme.(III)
Cultura:
-Últimes novetats editorials d’editorials alternatives
Un cafè amb…
-Ramón, de la Sección Sindical de CNT-TMB
