Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como | Opinió | 0 |

[Opinió] No ets tu, Marc, sóc jo

Imagen
extret de la soli.. per Redacció | abr. 27, 2018 Història d’un divorci La veritat és que mai he estat bo escrivint, i se’m fa molt costa amunt contestar l’escrit d’en Marc https://lasoli.cnt.cat/17/04/2018/opinio-estimat-manel/ però em veig en l’obligació almenys d’intentar-ho. El primer que vull fer és felicitar a “La Soli” per la seva valentia, per publicar el meu article https://lasoli.cnt.cat/16/04/2018/opinio-reformisme-o-conservadurisme-a-la-cnt-actual/ que, tot i que molt crític, pretén alertar a qui ho vulgui escoltar d’una deriva de la CNT que ja el 1976 (José Antonio Díaz), anarcosindicalista, avisava amb un altre escrit firmat amb el pseudònim de Julio Sanz Oller, publicat al mateix diari. http://www.brugueraobrera.com/document/por-una-cnt-de-hoy/ Tot i que rellegint el meu escrit entenc que algú que no em coneix pugui pensar que deixo el sindicat per culpa de discrepàncies amb ...

[Opinión] Podemos ser menos piramidales

Imagen
extret de la soli per Carlos Martín | 15 - 02 - 2017 Imagen: Dani Gago/Disso Press La imagen que acompaña me surgió tras la entrevista que Ana Pastor hizo recientemente en su programa El Objetivo a Iñigo Errejón quien describió al partido como una estructura demasiado piramidal que había que transversalizar. Esa peculiaridad para algunos para otros es una definición chirriante que no pasa desapercibida. Las estructuras piramidales en las organizaciones son demasiado aberrantes, así que me limitaré a no hacer agravios comparativos para no alarmar a nadie y ensuciar el mensaje. Aun así diré que ese tipo de estructura es incluso peor que la estructura verticalista que suele gustar tan poco a los que luchan y, solo por dar un dato, trata al conjunto de los integrantes que no ocupan el vértice como carne para la picadora. ...

[Opinió] La lluita i l’Estrella

Imagen
per Laia Mateu | 04 - 01 - 2017 Imatge: Boicot a la cervesera Damm (1935) És curiós de veure com els propis moviments de l’esquerra anticapitalista -i dins d’aquests la majoria de grups o col·lectius que es podria dir que en formen part- obvien de manera sistemàtica tota reflexió, crítica o polèmica relacionada amb el consum, especialment relacionada amb el consum de drogues i el consum que duem a terme en els nostres espais i moments “d’oci” (tan fent referència als productes que consumim com als mateixos espais als que anem per a consumir-los). Personalment no m’agrada parlar de moments d’oci, ja que és perpetuar la divisió entre feina/oci, treball/oci, donant ales així a l’esquema que la pròpia dependència i esclavitud del treball assalariat ens marca. Però això ja donaria per un altre article. Si tornem al tema del consum, normalment al c...