El meu cos és meu. Només me’l toca qui en té permís.
per Sílvia Pagès | 24 - 08 - 2016 | Identitats | Imatge: La Sirollada Arribo a casa, cansada, la nit ha estat llarga, com totes les nits de festes majors. Però a diferència d’altres matinades de diumenge, avui, hi arribo cohibida, trista, amb ràbia, amb ganes de treure’m la roba ràpidament i arraulir-me dins al llit, protegida per les parets de casa i sabent-me segura sota els llençols. No totes les dones poden sentir-ho, perquè en són masses convivint amb el seu agressor i per elles la llar deixa de ser un lloc on refugiar-se de les agressions i la violència. No ha estat la primera vegada que he patit una agressió masclista i segurament no serà l’última. No m’han forçat, no m’han violat. “Has estat de sort” em dirien alguns. Doncs, quina merda...