La Llei Gallardón continua penalitzant les dones per exercir el dret a decidir fora del marc tutelat per l'Estat
Betlem C. Bel Des que el fatídic divendres 20 de desembre de 2013 va ser informada (que no aprovada) en Consell de Ministres la Llei orgànica de protecció de la vida del concebut i els drets de la dona embarassada, s’ha escrit molt sobre ella. En aquest article no ens centrarem al detall de la llei. Volem en canvi situar-nos en dues de les seves virtuts : la capacitat per refor çar la visibilitat del discurs feminista, i la seva proposta que les dones no siguem penalitzades per avortar. La primera, un efecte col·lateral. Des de finals del 2007 es va produir un ressorgiment de les campanyes pel dret al propi cos en reacció a l’increment de la virulència dels atacs als drets de les dones de col·lectius com E-Cristians, presidit per l’exconseller d’agricultura Miró i Ardèvol, o del ciberlobby ultradretà HazteOir.org. Des d’aleshores s’ha assolit una progressiva normalització del discurs pel dret al propi cos, malgrat el llast ancestral que aquest tema arrossega...