L'últim tripijoc del rector Dídac Ramírez
El procés de privatització que viu l´Hospital Clínic Universitari de Barcelona tindrà conseqüències per als usuaris del barri de l´Eixample, la investigació universitària i l´atenció sanitària en general. El triangle d'interessos no confessats entre la Facultat de Medicina, l´Hospital Clínic i la direcció de la Universitat de Barcelona té una primera víctima, la carrera d'Infermeria. El rector Dídac Ramírez, en contra de la voluntat de les infermeres i dels propis informes del Consell universitari, que desaconsellen el fraccionament de qualsevol ensenyament pels costos addicionals que implicaria per l´ens públic, ha decidit cedir a les demandes de la direcció del Clínic i muntar una "sucursal" del grau d'Infermeria a cost zero al campus Pi i Sunyer (Facultat de Medicina).
L´argument que utilitza el rector per fraccionar l´ensenyament és un acord signat fa dos anys per ell mateix, el degà de Medicina i el director del Clínic, d'esquenes a la directora de l´Escola Universitària d'Infermeria, la Sra. Pulpón. A l´acord hi havia el compromís de dotar al Campus Pi i Sunyer de les infraestructures necessàries per a la docència d'Infermeria i la correcta senyalització de les aules i laboratoris, a més de la possibilitat de participar en investigacions conjuntes. Però res d'això no s´ha fet i les pressions per part del rectorat perquè les infermeres s´hi traslladin des del Campus Bellvitge, han arribat al xantatge i a l´amenaça de trencar els contractes de pràctiques firmats entre l´Escola i l´Hospital. Les estudiants i docents d'Infermeria es fan moltes preguntes aquests dies: ¿per què el rector està decidit a dividir un grau que s´acaba d'instaurar fa no res, generant així uns costos addicionals per a la UB? Per què si el Clínic té interès en tenir la seva pròpia escola d'infermeres no la crea per si mateix? I com és que el rector d'una institució pública cedeix a la demanda d'un hospital que està immers en un procés de privatització?
Les infermeres de la UB ja han deixat clara la seva negativa a fraccionar-se en les tres últimes Juntes, però el rector es nega a escoltar-les per dues raons: la primera és deguda al pes que ostenta la Facultat de Medicina dins la pròpia universitat. Els metges encara consideren la Infermeria com un apèndix de la Medicina, i es neguen a acceptar la seva independència. El sentiment de pertinença arriba al paroxisme, d'impedir sistemàticament que l'Escola d'Infermeria esdevingui facultat com la resta d'ensenyaments de la Universitat de Barcelona. La segona raó està vinculada amb les últimes eleccions a rector, on les infermeres no van recolzar la candidatura del Sr. Dídac Ramírez.
Controlar les infermeres és estratègic: Els facultatius més liberals de la sanitat catalana amb el conseller Boi Ruiz al capdavant, han pactat quedar-se amb part del negoci sanitari català. Dins d'aquesta lògica privatitzadora, l´Hospital Clínic representa la "joia de la corona" per molts motius. Dóna servei a més de 250.000 persones, té un pressupost públic de quasi 500 milions d'euros anuals, i dins l´imaginari dels metges catalans té un pes històric i formatiu molt important. Des de la seva inauguració, l´any 1906, compta amb una llista enorme de fites i èxits en trasplantaments, tractaments, investigació oncològica i genètica, cirurgia experimental i d'alt risc, que li han donat fama internacional considerant-lo un dels millors hospitals universitaris del món.
El Clínic no sempre va ser públic. Fins l´any 1936 l´hospital estava gestionat i dirigit pels metges, l'Església i la Universitat, buscant finançament on podien. Un cop començada la guerra, es va col·lapsar amb els bombardejos i la Generalitat el va confiscar. Des de llavors, la direcció ha estat molt complexa, ja que hi participen la Diputació, l´Ajuntament, el Ministeri d'Educació i els professionals, que no sempre comparteixen els mateixos interessos. Un cop acabat el franquisme, els metges imposen millores clíniques i de finançament, impulsant la investigació per convertir-lo en un referent nacional i internacional. Les infermeres, per la seva banda, van protagonitzar vagues i aturades al llarg dels anys 70 i 80, per aconseguir millores laborals i assistencials tallant carrers i fent acampades. Controlar les infermeres és estratègic perquè representen més del 50% de la plantilla i són vitals per al correcte funcionament de l´Hospital. Actualment, la preocupació del sector envers la privatització es deu a la reformulació dels acords i condicions laborals que afectaran directament aquesta assistència. Fonts sindicals denuncien que els metges estan pressionant les caps d'Infermeria de cada planta perquè entrin a formar part de la nova fundació que gestionarà el Clínic, per mantenir passiu al col·lectiu davant les reformes precaritzadores que patiran un cop la nova direcció i model siguin aprovats.
L'infermer es un col·lectiu molt maltractat pels facultatius que mai no s´han trobat còmodes amb l'emancipació que ha viscut la disciplina en els últims 30 anys. En aquest sentit, la història de la infermeria està molt lligada a la història de les dones en el nostre país, i és per això que creuen que darrere la idea de fragmentar i debilitar l´ensenyament, s´amaga la voluntat de canviar el pla d'estudis i formar una generació d'infermeres adoctrinades i submises als criteris dels metges.
Dels 90 fins a Barnaclínic: L'exemple del model que volen imposar el tenen al mateix hospital. Durant els anys 80, el Clínic inicia un procés d'externalització dels serveis d'acord amb el nou model català de salut, que s´accelera als anys 90 quan comencen a proliferar fundacions amb minsos capitals, dirigides pels mateixos metges que hi treballen i que fan docència a la universitat. Aquestes juntes directives s´infiltren com un lobby i comencen a incidir en les decisions de l'Hospital, creant una xarxa que desvia diners públics cap a aquestes fundacions (no sotmeses als mateixos controls que les entitats públiques). El paradigma d'aquesta desviació de fons cap a les fundacions privades és Barnaclínic, oberta el 2001, que és l´única clínica privada dins un hospital públic de l´Estat espanyol, i està pensada per atendre celebritats i fer front a la demanda del turisme sanitari. Utilitza els recursos de l'hospital, però l'assistència està restringida a gent com el con el rei, Esther Koplowitz o Éric Abidal. Actualment deu més de 160.000 euros al Clínic i les condicions laborals per a les infermeres que hi treballen són molt pitjors. Una clínica on no es respecta el conveni, els sous són més baixos, es tenen en compte criteris estètics alhora de contractar, i les ràtios de pacients per infermera són molt superiors que a l'hospital públic.
L'Escola d'Infermeria de la UB (Campus Bellvitge) té 1200 alumnes i és una de les escoles més prestigioses, amb més historia d'Europa i una de les més importants de l´Estat espanyol.
Durant els anys 70 i 80 el col·lectiu infermer va protagonitzar vagues paralitzant l'Hospital Clínic i el barri de l'Eixample demanant millores laborals i assistencials.
