El 25 de gener seguim amb el cicle de tertúlies d’actualitat en clau anarquista
Us fem arribar la següent tertulia que farem, será aquest divendres a partir de les 19.00.
En aquesta ocasió parlarem sobre el conflicte bèlic que es viu a Mali, podent-nos extendre el que volguem. Ara que també s'acceptaran i s'agrairan altres temes per la tertúlia.
Tots els darrers divendres de cada més a partir de les 19h.
Següent tertúlia: 25 de gener del 2012 al C/ Nou de les Caputxines, 10, Mataró (local CNT)
!
En
els temps que corren les discussions sobre política, sobre la crisi,
sobre l’atur, sobre el govern, la Mekel, la prima de risc, la unitat
d’Espanya, etc., són cada vegada més freqüents i apassionades. La
cantina de la facultat, el tren de rodalies, la barra d’un bar en un
suburbi, l’oficina on curres en practiques com un desgraciat, la cua del
supermercat del senyor Roig, la sala d’espera d’un CAP; qualsevol lloc
és potencialment un bon lloc per posar-se a criticar les retallades, la
pujada de l’IVA, el tancament d’un quiròfan a l’hospital de la teva
ciutat, les declaracions d’un ministre d’educació que vol espanyolitzar
els alumnes, o les del president Mas parlant del seu projecte nacional
per no haver de rendir comptes per les seves agressions a la classe
treballadora.
En
els temps que corren les discussions sobre política, sobre la crisi,
sobre l’atur, sobre el govern, la Mekel, la prima de risc, la unitat
d’Espanya, etc., són cada vegada més freqüents i apassionades. La
cantina de la facultat, el tren de rodalies, la barra d’un bar en un
suburbi, l’oficina on curres en practiques com un desgraciat, la cua del
supermercat del senyor Roig, la sala d’espera d’un CAP; qualsevol lloc
és potencialment un bon lloc per posar-se a criticar les retallades, la
pujada de l’IVA, el tancament d’un quiròfan a l’hospital de la teva
ciutat, les declaracions d’un ministre d’educació que vol espanyolitzar
els alumnes, o les del president Mas parlant del seu projecte nacional
per no haver de rendir comptes per les seves agressions a la classe
treballadora.
Fins
que els capitalistes amb l’ajuda de l’estat no decideixin el contrari,
en aquest paradís de “llibertats constitucionals” els pobres obres, els
pobres i desgraciats, encara tenim el dret de discutir sobre política i
criticar el govern en públic. De moment però, aquest dret de desfogar-se
posant-los a parir no suposa cap mena d’amenaça pels que ens fan la
vida impossible. Ells estan ben tranquils perquè en el fons en aquests
micro-debats sobre l’estat de la nació que tan agraden als plebeus només
són una paròdia, una representació low-cost dels debats televisats
diàriament.
D’alguna
manera el poble no acaba d’aprofitar la llibertat de crítica ja que
aquesta no es veu reforçada per la llibertat de consciència: tothom és
lliure de dir el que vulgui, però gràcies a la influencia dels mitjans
de comunicació, de la propaganda, la gent acaba volent expressar les
opinions que el sistema ha promogut. Quantes vegades hem sentit a dir:
“es que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats”, “ es que
tota la culpa la té espanya que ens roba”, “es que els immigrants venen
aquí a operar-se i després tornen la seu país”.
Ens
aquestes converses de bar molts actuem com lloros repetint textualment
allò que ens han gravat al cervell a base de bombardeig ideològic.
Aquest bombardeig es manifesta en forma de tertúlia d’actualitat a totes
les emissores de televisió i ràdio de gran difusió. Redactors dels
principals diaris, periodistes amb carnet d’un o altre partit, convidats
especials, parlamentaris i “tertulians professionals” fan veure que
discuteixen aferrissadament perquè estan en gran desacord. Però en allò
essencial tots estan d’acord: l’estat, el lliure mercat, les forces de
l’ordre, la repressió pels incontrolats, la banca, i tots els demés
elements del sistema de dominació actual són imprescindibles i
inqüestionables.
Nosaltres,
els anarquistes, en aquets debats espontanis sobre actualitat no sempre
sabem com intervenir sense que la gent ens miri com si fóssim
extraterrestres o profetes d’una nova religió. Aquesta reacció dels
nostres contertulians a les nostres intervencions és totalment raonable
ja que els anarquistes posem sobre la taula les arrels dels problemes,
és a dir, allò en el que tots els “tertulians professionals”
coincideixen: la religió, l’autoritat, la propietat…
Aquestes
reaccions de cap manera ens han de fer renunciar a exposar les nostres
idees fonamentals a l’hora de posar-nos a parlar de l’actualitat, però
hauríem de ser capaços d’exposar-les de manera que mantinguin una
relació amb el dia a dia. És a dir, hauríem de ser capaços d’explicar la
nostra oposició als fonaments del sistema sense que sembli que estem
donant classes magistrals sobre filosofia politico-social
descontextualitzades.
És
per això que ens hem proposat reunir-nos i convidar-vos a reunir-vos
amb nosaltres tots darrers diumenges de cada més. Per debatre sobre
actualitat, per aproximar-nos als temes candents de la setmana, del més,
des de l’òptica llibertària. Per carregar-nos uns als altres
d’arguments que puguem utilitzar quan ens veiem involucrats en una
tertúlia espontània, perquè la gent del nostre entorn vegi que els
anarquistes reflexionem sobre els que ens envolta i tenim alguna cosa
diferent a dir, coses amb cara i ulls, més enllà de les clàssiques
proclames.
Les
tertúlies tenen lloc els darrers divendres de cada més al C/Nou de les
Caputxines, 10, Mataró (local CNT), a partir de les 19h. Els temes de
debat s’escullen pels assistents en el moment de començar. Els
assistents poden aportar material (retalls de premsa, talls de
televisió, documentals…) per introduir els temes que proposin.
Grup Anarquista “L’Albada Social”
Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries
Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries
Salut i Anarquia,
Mataró, 2012
