Estratègia estatal de la tensió en la inauguració del TAV Barcelona Figueres

  dilluns 7 de gener de 2013  

Un desplegament policial mai vist en un trajecte ferroviari.  A mesura que s’acosta l’arribada dels prínceps de la Casa de Borbó i de Mariano Rajoy i Artur Mas creix la protesta contra el malbaratament i l’enorme impacte ambiental i ecològic del TAV.    

 TRAMUNTANA VERMELLA 07/01/2013 

Redacció Girona (Gironès).-   

Arrel de l’anuncia d’una protesta contra el malbaratament de l’obra faraònica del TAV i el seu enorme impacte ambiental i ecològic en el territori el proper dimarts al parc Central de Girona al migdia comença tot un seguit de provocacions policials i una estratègia estatal de la tensió per atemorir les persones que volen protestar a Girona o en altres indrets de la línia ferroviària d’alta velocitat. En aquest sentit, cal denunciar l’escrit del polèmic advocat i periodista de Figueres Alfons Quintà, que en l’edició d’aquet diumenge 6 de gener del ‘Diari de Girona’ anuncia uns hipotètics “aldarulls independentistes” durant el trajecte ferroviari el dimarts del príncep Felipe de Borbó i Leticia, Mariano Rajoy i Artur Mas. Sobre el president de la Generalitat de Catalunya, Quintà afirma que “Mas farà veure que no en sap res” i afegeix en l’escrit que “sé i puc mig dir una cosa, que precisaré quan s’escaigui, amb noms: que una personalitat institucional espanyola va trucar a una altre de catalana per demanar-li (cosa que farà) d’anar amb l’AVE amb ella, perquè la primera creia que, sent català i respectat (en referència a la personalitat catalana) podria oferir-la protecció o aixopluc en cas d’aldarulls. La petició d’empara no va sorprendre gens ni mica a la personalitat catalana, un amic meu.” Tot plegat de manual de GLADIO (NATO). L'estació subterrània del TAV a Girona no s'ha acabat i n'han fet una de provisional en superfície que necessita una enorme passarel·la (finger) de 20 metres d'alçada per comunicar-se amb l'antiga estació. L' estació d'autobusos, que es va eliminar provisionalment, continuarà provisionalment allà on és ara. Els trens d’alta velocitat passaran per la ciutat sense que potser mai s’acabaran les obres, ja que han dit que no acabarien per falta de pressupost, és a dir, l'estació d'autobusos seguirà sine die de manera provisional allà on és, l'eliminació de la línia elevada no es farà mai i el que abans era el parc Central restarà com estació provisional gironina del TAV. Per altra banda, tres dies abans de la inauguració oficial de la línia del TAV que enllaça Barcelona i Girona, els cossos d'emergències i seguretat de la Generalitat (Bombers, Mossos, el SEM...) no tenen cap informació per poder actuar en cas d'accident a l'estació o als túnels urbans de Girona. El desconeixement és total; no saben quins elements de seguretat tenen aquestes infraestructures ni com els poden utilitzar. No s'han fet inspeccions ni tampoc simulacres per a una hipotètica evacuació. Coses tan elementals com saber on hi ha preses d'aigua, per on podrien accedir les ambulàncies o per on s'haurien de fer les evacuacions, avui els responsables de la seguretat del país ho desconeixen. Doncs, quan està a punt d'entrar en funcionament una infraestructura per on han de circular milers de viatgers, ningú s'ha preocupat d'establir els protocols d'emergència entre Adif i els cossos d'emergència, que són els que han d'intervenir en cas d'accident. No s'ha elaborat un pla conjunt entre Adif i la Generalitat de Catalunya per a casos de necessitat i no s'ha convocat els responsables d'aquests serveis per visitar els túnels fins tot just 24 hores abans de la inauguració oficial. En un tema tan sensible com és el de la seguretat, la manca de col·laboració entre institucions i ens públics demostra on arriba la crisi de l’Estat capitalista espanyol, i fins ara ningú dona explicacions de per què es fa in extremis la visita als túnels de Girona. Cal remarcar que la plataforma Cop al TAV va lluitar socialment contra el projecte del TAV i la seva lluita era clara i nítida, es demanava uns trens d'amplada europea que articulés les comarques gironines i les connectés, a nivell de viatgers i mercaderies, amb Barcelona, Catalunya Nord i Europa. 

Una proposta de modernització del tren convencional, reconvertit en un vertader transport públic que aturés la circulació de mercaderies per carretera i que dinamitzés l'economia gironina,  que millorés la qualitat de vida dels ciutadans d'aquestes meravelloses comarques i sobretot que millorés el medi ambient, contribuint a reduir les emissions de CO2 i per tant lluitar contra el canvi climàtic. Al mateix temps cal denunciar que fa anys els responsables polítics i empresarials de Girona, i a aquests darrers ningú els demana comptes perquè viuen al marge de l’espectacle electoral, van decidir ubicar l'estació del TAV al centre de Girona, hipotecant el parc Central i el seu veïnat, i creant el col·lapse i el subsegüent embolic al centre de la ciutat. Col·lapsar el centre de trànsit rodat a motor i ubicar una megaestació de busos arran d'una zona tant densament poblada és com a mínim una temeritat i una decisió poc mesurada i sobretot presa en clau purament tècnica i sobre el plànol. A les portes d'una inauguració pomposa ens trobem amb un territori trinxat i depauperat. La destrossa ambiental i territorial ni apareix en les triomfalistes valoracions d'Adif, la Cambra de Comerç i els sectors econòmics , empresarials i polítics de les comarques gironines. Adif ha humiliat i menyspreat a veïns i veïnes de Sant Narcís i Girona; 4 anys llargs de patiment, soroll, caos, incerteses i promeses incomplertes.  És clamorós que no s'informi a l'opinió pública del cost ambiental i econòmic del TAV i de quants diners públics costarà mantenir-lo. Els trens de Mitjana Distància experimentaran retallades de servei, cosa que afectarà les economies de les persones usuàries dels trens convencionals a causa de l'entrada en servei dels TAV i dels Avan.