Manifest: 8 DE MARÇ TOT L’ ANY!!
Avui tots i totes hem pogut ja sortir del reducte al calendari a on es fiquen els drets de les dones, que han d’ estar per mirar de garantir solucions als problemes de les dones. Ara que hem sortit d’ aquest reducte que cada any arriba tal com marxa després de recordar-nos que necessitem lleis per garantir el que els mitjans (i pitjor, els receptors i receptores d’ aquests missatges mediatitzats), portaveus de tota mena d’ èlits dirigents, anomenen igualtat o paritat de manera gairebé indistinta. Ara que ja han posat el contrapunt amable als telenoticies amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora enfront lo malament que estavem fa un temps, i que han aprofitat el tirón per il·lustrar les dades de l’ atur femení. Avui, doncs, tots i totes, podem continuar lluitant.
I ho hem de fer per recuperar la veritable essència que es vol fer entrar en només un día amb una disfressa massa pesada i d’ una sola peça. Aquesta disfressa, a la moda i enlluernadora, no permet moure’s a aquell o aquella que la porta a sobre, pero causa molt bona impressió. I total, un dia es pot portar. Parlem del discurs que aprofita el marc del vuit de març per posar de relleu la constant omisió de l’ imaginari col·lectiu, (ni parlem de fets perque haurien de venir després), de la pertinença a una classe social, la treballadora. I enlloc d’ aquesta essència, presenta una pseudolluitainefectiva que ho és precisament per haver estat deslligada de la lluita de classes. Una pseudolluita que s’ estructura en reductes de dones i per les dones. Dones que han estat molt bé educades per quedar-se esperant que arribin les lleis que hagin de permetre que no siguin desplaçades social o laboralment. I això és més que evident que no pot venir per una llei. Perque ha de venir d’ una lluita continuada de persones, dones i homes, que no esperen asseguts/udes, sino que canvien plegats i plegats canvien l’ entorn.
La dona treballadora no és diferent a l’ home treballador, no ho ha de ser. La lluita d’ homes i dones és la mateixa perque l’ enèmic és el mateix i plegats han de combatir-lo. Per tant, prou separació de gèneres i de lluites. Prou enlluernar amb consciències artificials d’ emancipació de la fèmina-filla-mare-dona de, perque el que toca ara, el que toca tots els dies, és enllumenar la consciència de classe.
Aquesta lluita no és de gèneres, sino de classes però és ben cert que la dona es troba social i laboralment desfavorida, quant no directament exclosa. És una realitat que no podem obviar, encara que, de tant interioritzada a través d’ un procès d’ aprenentatge social absolutament patriarcal, massa cops no som capaços de veure-la.
El repte que hem d´afrontar consta de dues parts diferenciades. La primera és recòneixer les manifestacions d’ aquest procès desnaturalitzador al nostre voltant per tal de poder eliminar aquestes conductes, patrons i premises en el nostre àmbit. La segona implica el col·lectiu d’ homes i de dones, éssers únics capaços de ser-ho, i capaços també de combatre plegats perque han entès que unes condicions de treball i unes polítiques socials que desfavoreixen la dona, desfavoreixen una classe social sencera, que és la seva pròpia, la classe treballadora. La que ha de lluitar ara per extirpar de si mateixa aquest discurs i aquests patrons; perque els fills i les filles que donarà no hagin de nèixer amb aquesta fam heretada. I aquesta lluita que és, però també, encara i sobretot, ha de ser, no és cosa d’ un dia. Per això, tots els dies són, han de ser, 8 de març!!
-Vocalia de la Dona CNT-Barcelona “Dones-CNT”-
