[Opinió] Dins l’escalfor d’una abraçada

extret de la soli

per Rubén Sanchez | 13 - 03 - 2017 |

És curiós que sota el terme “relacions sexo-afectives” ( que m’agrada molt i més que el de “relacions sentimentals”) es parli i s’escrigui més de l’àrea sexual i molt poc de l’àrea afectiva…La sexualitat líquida com l’oli s’estén i s’impregna en l’actual societat líquida com diria Bauman, però sobre aquest tema ja vaig reflexionar en el text http://lasoli.cnt.cat/05/07/2016/amor-liquid-dependencies-emocionals/, on reflexionava sobre l’amor i la dependència emocional, la liquiditat i velocitat,de les relacions entre persones ja siguin tancades, obertes, o semidesnatades i en massa ocasions buides de gairebé tot excepte de velocitat,…

Les relacions d’amistat veritables són segures i lliures, són de les poques interaccions socials entre persones on no existeixen formes de violència o és molt més complicat que s’esdevinguin, precisament per diferents variables. la seva horitzontalitat, la seva llibertat i sinceritat. Una de les formes de comunicació i expressió d’afecte dins les relacions d’amistat són les abraçades.

Per mi la màxima expressió d’afecte és l’abraçada, l’abraçada autèntica, la que fas i reps al mateix temps. L’abraçada bidireccional, jo diria quasi instantània, poc pensada o planificada, la que surt sola, la que no es busca i és mútua i directa, s’expressa lliurement. L’abraçada ens allibera de carcasses oxidades i rols patriarcals, l’abraçada aconsegueix aprofundir-nos com a persones.

Les abraçades que guardo a la memòria vital són les espontànies i generoses, després d’una mirada de complicitat única i un somriure arriba l’abraçada i a mi m’agrada finalitzar-la amb un petó, un no dos…mireu això va a gustos, com els colors.

Per mi abraçar és una forma de compartir, de llenguatge universal, rotllo esperanto afectiu, fins i tot fusionar-se en un sol espai i en un moment concret, que si tanques els ulls i pot ser etern, que s’aturi el món.

L’abraçada lliure i respectuosa, l’abraçada d’amistat que no cal que hi hagi cops a l’esquena, tampoc que sigui flonja com el blandiblub…dins l’abraçada hi ha carícies i durant la mateixa s’apreta una mica, és generadora d’energia saludable.

Si l’abraçada és sentida i dura més de 20 segons es segrega oxitocina automàticament, l’hormona responsable de la consolidació de vincles emocionals, de connexió entre persones, de reciprocitat.

L’abraçada com a intercanvi i repostatge del dipòsit de la força, de la motxilla d’ànims i d’energia positiva…una font d’afecte interminable.
Un gest sincer de solidaritat, de fraternitat, …imprescindible en la recuperació després d’una situació complicada, també després de patir agressions, de patir violència, repressió,…l’abraçada és aquella frase que no es pronuncia però significa “estic amb tu” en un silenci, un instant on es sent una inspiració i notes el cos de l’altri, les mans, l’esquena, cor contra cor…l’abraçada que dóna tranquil·litat i confiança.

Generem abraçades terapèutiques, sòlides i revolucionàries, abraçades que redueixen l’ansietat i calmen el dolor, abraçades que enforteixen i empoderen, abraçades d’amor lliure, abraçades dins, abans i després de la interacció sexual, abraçades orgàsmiques, …abraçades que aporten escalfor a la fredor emocional, abraçades sòlides versus l’amor líquid, que trenquen l’anestèsia social, abraçades que signifiquen i fabriquen empatia radical, abraçades autèntiques per autoconnectar-nos i reconnectar-nos entre nosaltres com les peces d’un puzzle.

Vull un món diferent , on ens mirem més als ulls i siguem lliures d’abraçar-nos més.

Una enorme abraçada llibertària