[Alfacar] La fossa de les llegendes

extret de la soli

per Sònia Turon | 22 - 09 - 2016 | Memòria |

A Alfacar, Granada, ens hem desplaçat (la resta de l’equip arribarà en dies propers) dues arqueològues militants de la CNT per participar en l’exhumació de la fossa on es trobarien les restes dels nostres companys, Francisco Galadí i Joaquin Arcollas, juntament amb les del mestre Dióscoro Galindo i les de Lorca.

Això va començar quan Javier Navarro, arqueòleg i membre de l’associació Regreso con Honor i Miguel Caballero, es van dirigir a la CNT per tal que recolzéssim, davant la Junta d’Andalusia, l’accceptació del projecte d’excavació de la fossa. La Junta donava llargues i mirava cap a un altre costat. Així ho vam fer perquè significava complir uns criteris que tenim molt clars com organització i que ja hem defensat davant el propi relator de la ONU, que la CNT és la família política dels seus militants, les restes dels quals han de ser tractades amb la dignitat que mereix un lluitador per la llibertat.

S'han buscat i NO s'han buscat les restes de Lorca unes quantes vegades.

I, arrel d’un, diguem-ne, tecnicisme, no cal de moment el permís de la Junta. Llarg i divertit d’explicar però per a un altre capítol. Amb permís de l’Ajuntament i del responsable dels terrenys es podia començar. I vam ser convidats a participar…. i vam acceptar.

S’han buscat i NO s’han buscat les restes de Lorca unes quantes vegades, pel mig interessos de tot tipus i de política de tots els colors, i molta gent guanyant diners, i, gairebé sempre, l’oblit del mestre mort per “negar l’existència de deu” i dels dos lluitadors anarcosindicalistes que van ser assassinats després d’una aferrissada defensa de l’Albaicín contra el feixisme i de trencar el cèrcol quan va caure aquest barri de Granada.

Pensem que les investigacions en les que es basa l’actual projecte són impecables: oral, cartogràfica, geomorfològica i moltes d’altres, que per si mateixes mereixerien un article i que ens han portat a una plana, entre Víznar i Alfacar, al peu d’una muntanya, amb Granada a l’horitzó, on hi havia hagut un camp d’instrucció per on havien passejat Queipo de Llano i d’altres assassins i en la que s’havia començat a fer un camp de futbol, amb el que això significa de farciment de terres.

Au! doncs! Retroexcavadora des del dia 19 i, afortunadament, fins el 21, treient tones de terra, davan la mirada atenta de l’equip de primera hora, a la recerca de qualsevol anomalia… i el dia 19 un autèntic allau mediàtic que ens va deixar sense alé, explicant i explicant els nostres motius.

I aquí estem, lleugerament fregides pel sol de muntanya, enfonsades fins l’engonal a les llegendes… les persones que arriben per avisar que no trobarem res, que s’ho van emportar, que està en una altra banda, que la família -rica- va pagar per recuperar el seu cadàver, que… bé, moltes coses, sense adonar-se’n que a nosaltres ens arrossega una altra llegenda, amb tot el respecte que ens mereix el poeta, que els altres ocupants de la fossa, que simbolitzen a tants d’altres, cridin al món des de la lluita per l’educació i per la llibertat, la ignomínia del seu final, que arriba fins el nostre present.

Sònia Turon i Patricia Aznar