[Alfacar] La fossa de les llegendes
A Alfacar, Granada, ens hem desplaçat
(la resta de l’equip arribarà en dies propers) dues arqueològues
militants de la CNT per participar en l’exhumació de la fossa on es
trobarien les restes dels nostres companys, Francisco Galadí i Joaquin
Arcollas, juntament amb les del mestre Dióscoro Galindo i les de Lorca.
Això va començar quan Javier Navarro,
arqueòleg i membre de l’associació Regreso con Honor i Miguel Caballero,
es van dirigir a la CNT per tal que recolzéssim, davant la Junta
d’Andalusia, l’accceptació del projecte d’excavació de la fossa. La
Junta donava llargues i mirava cap a un altre costat. Així ho vam fer
perquè significava complir uns criteris que tenim molt clars com
organització i que ja hem defensat davant el propi relator de la ONU,
que la CNT és la família política dels seus militants, les restes dels
quals han de ser tractades amb la dignitat que mereix un lluitador per
la llibertat.
S'han buscat i NO s'han buscat les restes de Lorca unes quantes vegades.
I, arrel d’un, diguem-ne, tecnicisme, no
cal de moment el permís de la Junta. Llarg i divertit d’explicar però
per a un altre capítol. Amb permís de l’Ajuntament i del responsable
dels terrenys es podia començar. I vam ser convidats a participar…. i
vam acceptar.
S’han buscat i NO s’han buscat les
restes de Lorca unes quantes vegades, pel mig interessos de tot tipus i
de política de tots els colors, i molta gent guanyant diners, i, gairebé
sempre, l’oblit del mestre mort per “negar l’existència de deu” i dels
dos lluitadors anarcosindicalistes que van ser assassinats després d’una
aferrissada defensa de l’Albaicín contra el feixisme i de trencar el
cèrcol quan va caure aquest barri de Granada.
Pensem que les investigacions en les que
es basa l’actual projecte són impecables: oral, cartogràfica,
geomorfològica i moltes d’altres, que per si mateixes mereixerien un
article i que ens han portat a una plana, entre Víznar i Alfacar, al peu
d’una muntanya, amb Granada a l’horitzó, on hi havia hagut un camp
d’instrucció per on havien passejat Queipo de Llano i d’altres assassins
i en la que s’havia començat a fer un camp de futbol, amb el que això
significa de farciment de terres.
Au! doncs! Retroexcavadora des del dia
19 i, afortunadament, fins el 21, treient tones de terra, davan la
mirada atenta de l’equip de primera hora, a la recerca de qualsevol
anomalia… i el dia 19 un autèntic allau mediàtic que ens va deixar sense
alé, explicant i explicant els nostres motius.
I aquí estem, lleugerament fregides pel
sol de muntanya, enfonsades fins l’engonal a les llegendes… les persones
que arriben per avisar que no trobarem res, que s’ho van emportar, que
està en una altra banda, que la família -rica- va pagar per recuperar el
seu cadàver, que… bé, moltes coses, sense adonar-se’n que a nosaltres
ens arrossega una altra llegenda, amb tot el respecte que ens mereix el
poeta, que els altres ocupants de la fossa, que simbolitzen a tants
d’altres, cridin al món des de la lluita per l’educació i per la
llibertat, la ignomínia del seu final, que arriba fins el nostre
present.
Sònia Turon i Patricia Aznar