El jutge absol tots els activistes encausats per protestar contra el pla Caufec (La Directa)
Inicialment, l’acusació demanava un
total de 27 anys per als sis encausats, però el magistrat ha resolt que
la seva participació en els fets jutjats no ha quedat acreditada
La manifestació de suport als encausats, el 18 d’octubre
Víctor Serri
18/11/2014
Cap condemna. Set anys després que s’iniciés el procés contra sis
activistes opositors al projecte urbanístic del pla Caufec, el titular
del jutjat penal número 27 de Barcelona ha decidit absoldre’ls a tots. Fa dues setmanes,
tant la fiscalia com l’advocat de la Generalitat de Catalunya ja van
rebaixar molt la petició de pena respecte a la demanda inicial, que sumava 27 anys de presó i 600 dies de pena multa per
als sis encausats. Avui, però, el magistrat ha anat més enllà i ha
decidit absoldre’ls de qualsevol falta o delicte. La raó principal és
que, segons la seva valoració de prova, “no ha quedat acreditat que cap
dels acusats participés en cap de les agressions a agents, actes
vandàlics o [accions] de desobediència” que se’ls imputaven. El jutge ha
afegit que, amb les fotografies aportades com a prova per part de
l’acusació, ell no pot identificar els activistes encausats i, per tant,
ha qüestionat clarament que els policies els poguessin reconèixer. Quan
s’ha rebut la confirmació de l’absolució de tots ells, s’han viscut
moments emotius davant la Ciutat de la Justícia. Els absolts ho han
celebrat amb les seves familiars i amigues. Avui a les set del vespre,
ho celebraran a les portes de l’ajuntament d’Esplugues de Llobregat.
L’absolució arriba després d’una gran mobilització impulsada per la campanya antirepressiva Ni Muts Ni a la Gàbia que, dies abans del judici, va reunir milers de persones en una manifestació de suport als activistes a Esplugues de Llobregat. El judici va arrencar el 27 d’octubre i bona part dels testimonis van desmuntar la versió de l’acusació, que defensava que, durant la mobilització multitudinària de l’octubre de 2007 al mateix municipi del Baix Llobregat –en què més de mil persones van entrar al recinte de les obres on es feia el pla urbanístic–, hi va haver incidents molt greus, amb agressions a agents dels Mossos incloses.
La rebaixa de la petició de penes que va fer l’acusació fa dues setmanes ja feia preveure que la sentència seria favorable als activistes. La fiscalia va demanar una condemna de divuit mesos de presó a un dels activistes per atemptat a l’autoritat, mentre que, per a la resta, va mantenir una petició de falta per desordres públics. Però, com que han passat més de cinc anys des que es van produir els fets –es jutja el que va succeir en una manifestació que es va fer l’octubre de 2007–, la falta ja ha prescrit i, per tant, a la pràctica, la fiscalia va demanar l’absolució de cinc dels sis encausats. Finalment, l’acusació de la Generalitat va demanar condemnes per a dos dels afectats, a un d’ells per resistència activa i atemptat contra l’autoritat i, a l’altre, només pel segon fet.
Un projecte de l’any 1991
El pla Caufec, un projecte de l’any 1991, pretenia urbanitzar gairebé 40 hectàrees ubicades entre el barri de Finestrelles i Can Vidalet (a Esplugues), a la falda de Collserola. L’inici de la construcció del projecte, que va comptar amb oposició veïnal des que es va gestar, arrenca el 2005, moment en què les accions de protesta es comencen a traduir en accions de desobediència civil no-violenta. Rere el projecte, sempre hi ha hagut la immobiliària Sacresa, propietat de la família Sanahuja. La darrera versió del Caufec, rebatejat com a Porta Barcelona, planejava la construcció de 600 habitatges d’alt standing, dos gratacels de 105 metres d’alçada amb el seu parc empresarial, un hotel de quatre estrelles i el centre comercial més gran del vessant nord de Barcelona, entre altres coses. La mobilització en contra i l’esclat de la crisi, que va colpejar Sacresa amb força, van aturar el pla, que actualment l’Ajuntament d’Esplugues –controlat pel PSC, com l’any 1991– pretén reactivar.
L’absolució arriba després d’una gran mobilització impulsada per la campanya antirepressiva Ni Muts Ni a la Gàbia que, dies abans del judici, va reunir milers de persones en una manifestació de suport als activistes a Esplugues de Llobregat. El judici va arrencar el 27 d’octubre i bona part dels testimonis van desmuntar la versió de l’acusació, que defensava que, durant la mobilització multitudinària de l’octubre de 2007 al mateix municipi del Baix Llobregat –en què més de mil persones van entrar al recinte de les obres on es feia el pla urbanístic–, hi va haver incidents molt greus, amb agressions a agents dels Mossos incloses.
La rebaixa de la petició de penes que va fer l’acusació fa dues setmanes ja feia preveure que la sentència seria favorable als activistes. La fiscalia va demanar una condemna de divuit mesos de presó a un dels activistes per atemptat a l’autoritat, mentre que, per a la resta, va mantenir una petició de falta per desordres públics. Però, com que han passat més de cinc anys des que es van produir els fets –es jutja el que va succeir en una manifestació que es va fer l’octubre de 2007–, la falta ja ha prescrit i, per tant, a la pràctica, la fiscalia va demanar l’absolució de cinc dels sis encausats. Finalment, l’acusació de la Generalitat va demanar condemnes per a dos dels afectats, a un d’ells per resistència activa i atemptat contra l’autoritat i, a l’altre, només pel segon fet.
Un projecte de l’any 1991
El pla Caufec, un projecte de l’any 1991, pretenia urbanitzar gairebé 40 hectàrees ubicades entre el barri de Finestrelles i Can Vidalet (a Esplugues), a la falda de Collserola. L’inici de la construcció del projecte, que va comptar amb oposició veïnal des que es va gestar, arrenca el 2005, moment en què les accions de protesta es comencen a traduir en accions de desobediència civil no-violenta. Rere el projecte, sempre hi ha hagut la immobiliària Sacresa, propietat de la família Sanahuja. La darrera versió del Caufec, rebatejat com a Porta Barcelona, planejava la construcció de 600 habitatges d’alt standing, dos gratacels de 105 metres d’alçada amb el seu parc empresarial, un hotel de quatre estrelles i el centre comercial més gran del vessant nord de Barcelona, entre altres coses. La mobilització en contra i l’esclat de la crisi, que va colpejar Sacresa amb força, van aturar el pla, que actualment l’Ajuntament d’Esplugues –controlat pel PSC, com l’any 1991– pretén reactivar.
