Vagues indefinides, no tant caduques com semblava.
El conflicte que està protagonitzant la comunitat educativa de les Illes Balears, amb una vaga indefinida de 3 setmanes, ha posat a la primera plana mediàtica una serie de conceptes que, fins fa ben poc, els governs, patronal i el sindicalisme de concessió havien convertit en caducs. O això pensaven.
La particularitat d'aquest fenomen rau en tres factors que li donen el seu caràcter popular: un procés veritablement assembleari, la solidaritat d'un poble i la vaga indefinida com a eina definitiva.
No es pot entendre l'arrelament popular d'aquest moviment sense aquests tres eixos. Per una banda no haguera estat possible conduir amb èxit una vaga indefinida si no hi ha una participació plena, és a dir per mitjà d'un sistema horitzontal i assembleari. I no haguera estat possible arribar a 3 setmanes de vaga de no ser per la solidaritat. Una solidaritat que s'ha vist exemplificada per la convocatòria de vaga de l'alumnat i dels pares i mares, del suport de desenes d'associacions i organitzacions. Una expressió de l'ajuda mútua que ha fet exitosa aquella antiquíssima eina que significa la Caixa de Resistència, on es recullen ingressos per a resistir mentre duri la vaga indefinida.
A Granollers, l'exemple més recent d'aquest tipus de lluita va esdevenir a finals del 2012 i primers dies del 2013 quan el col·lectiu de treballadors de IMESAPI, a càrrec del manteniment municipal d'Enllumenat Públic i Dependències Municipals dels ajuntaments de Granollers i Les Franqueses del Vallès. Durant 36 dies un col·lectiu de poc més d'una vintena de treballadors van resistir gràcies al suport de bona part de la població, de la solidaritat a les desenes de manifestacions, amb un comitè de suport que va aglutinar a un bon grapat d'associacions, sindicats, partits o persones a títol individual i, efectivament, gràcies a la Caixa de Resistència que el sindicat CNT va crear i que rebre nombroses donacions.
Malauradament, l'èxit no va ser total. Ni sembla que serà, a curt plaç, el resultat de la vaga indefinida a les Balears. En aquest tipus de lluita, la veritable i sincera (la de guanyar o perdre, sense deixar de lluitar i no renunciant a la pròpia dignitat), és córrer el risc d'estancar-se i de quedar-se aïllada. Ha passat moltes ocasions, i Catalunya és un país amb una llarga història de vagues indefinides amb un perfil popular, emancipador. Cal anar més lluny, i cal estendre aquesta solidaritat a tots els camps de la problemàtica social i laboral que vivim. Els docents de les Balears ho saben, de fet poc abans de suspendre la vaga van fer un comunicat a estendre la lluita a tots els fronts i per tot l'Estat. Anar a la vaga general indefinida, sense pactes ni traïcions, amb la solidaritat i l'assemblea com a eixos del moviment és un escenari veritablement rupturista. Mentre no fem possible aquest escenari, cal doncs anar recolzant totes aquestes lluites que posen de manifest una defensa real i aferrissada dels drets socials, per això animem a tothom a acudir avui dimarts 8 d'octubre i aquest dissabte 12 d'octubre a la tarda a la Porxada a mostrar el nostre suport a la lluita dels docents de les Balears.
A Granollers, 8 d'octubre de 2013
Per Genís Ferrero,
Secretari d'Acció Sindical i Social de CNT Granollers i Comarca.
Secretari d'Acció Sindical i Social de CNT Granollers i Comarca.
