[Opinió] El dilema de la gentrificació verda
“Hay que mejorar la calidad ambiental de
los barrios, verdificarlos, però no a qualquier precio” Las ciudades
más verdes se vuelven más injustas. Publico 24-7-2016
Aquest article reflexa el dilema que
crec que estem tenint persones implicades en la lluita per a un barri
millor a Vallcarca. Estem intentant construir un barri més humà, més sa,
física i socialment parlant. Preservant l’esperit de barri/poble que
l’ha caracteritzat. Promovent el comerç local i de proximitat amb la
possibilitat de baixos negoci amb habitatge al primer pis. Amb zones
verdes i espai públic per a fomentar l’esperit comunitari. Amb blocs i
cases ecològiques, aïllades tèrmicament per a prevenir la pobresa
energètica i disminuir el consum d’energia, amb re-aprofitament
d’aigues, que aprofitin l’energia solar, etc, etc. En definitiva, cases
preparades per als nous temps. Aspectes amb els que no hi puc estar més
d’acord.
Ara, si aconseguim aquest model de barri
per al que tant estem lluitat, Quin serà el preu dels habitatges que si
construeixin? Qui se’ls podrà permetre? Si seguim amb el model de
protecció oficial actual, els pisos de propietat als 10 anys deixen
d’estar regulats i van a preu de mercat.
Per altra banda està el tema de la
mixtura de classes en un mateix barri. Estudis i teories dels països
baixos i nòrdics, diuen que fomenta l’ascensor social i prevé la
formació de guetos. Des de el meu humil punt de vista, crec, que el que
volen prevenir aquestes teories, es la formació de barris obrers, de
barris populars, on es desenvolupi altre cop la solidaritat de classe i
l’organització popular, que tants mals de cap van donar no fa tants
anys. Però bé això ho hauran de dir experts i especialistes, la meva
especialitat son els cables i les tuberies.
Per això que exemples com el de
l’article enllaçat al principi o molts d’altres ens han de posar en
alerta. Doncs penso que la lluita per a la millora del barri, en els
temps que ens ha tocat viure, ha d’anar unida inequívocament a una
crítica voraç a la gentrificació. Hem de demanar un canvi dràstic en les
polítiques d’habitatge. Doncs l’ombra de la gentrificació avança sense
que res ni ningú l’aturi, des de la Barceloneta fins a St Antoni, ara
pujant cap a Gràcia, serem els següents nosaltres?
Podem i hem de donar suport a l’okupació
d’habitatges, però aquesta alternativa és assumida per una petita part
de la població i l’hem d’eixamplar. Però també penso en que hauríem
d’aprofundir en aspectes com la regulació dels preus del lloguer i el
foment d’habitatges en regim de cessió d’us com a eixos de millora per a
les classes populars. En definitiva, aspirar a treure l’habitatge del
mercat.
Els obrers que lluitaven per la jornada
laboral de vuit hores també eren titllats de il·lusos, però al final ho
van aconseguir. I no va ser precisament amb bones paraules i passejades.
Toca arremangar-se i picar pedra.