Ir al contenido principal

[Cultura] Novetat editorial: “Durruti en la Revolución Española”


[Cultura] Novetat editorial: “Durruti en la Revolución Española”
Imatge: Aitor Fernández
DURRUTI
En la Revolució Espanyola
Abel Paz
Nou pròleg de José Luis Gutiérrez Molina
Fundació d’Estudis Llibertaris Anselmo Lorenzo
Madrid, 2017 (Biografies i Memòries, 3).
ISBN: 978-84-86864-94-1
776 pàgs. PVP: 22 euros
Vint anys després
En realitat una mica més ha passat des de que, el 1996, la FAL decidís reeditar el treball d’Abel Paz sobre Durruti que la CNT li havia encarregat vint-i-cinc anys abans. Immediatament es va veure com d’afortunada havia estat la decisió. Fins al punt que, el 2004, va haver-hi una altra impressió després d’un acord amb l’editorial La Esfera de los Libros. Ara s’inicia una altra etapa amb aquesta nova reimpressió.
Vint anys després el treball d’Abel Paz segueix sent la referència imprescindible sobre Buenaventura Durruti. Cert és que coneixem millor determinats episodis de la seva vida, que algunes de les afirmacions del treball han estat corregides, que han sorgit noves informacions i que, especialment la qüestió de la seva mort, segueix sent objecte de polèmiques. Però, de forma global, com a eina de referència el treball de Diego Camacho segueix sent la millor forma d’acostar-se al lleonès. També, vint anys després, Abel ja no està físicament entre nosaltres. Un 13 d’abril de 2009 ens va deixar. Ja no tornarem a sentir les seves tos, ni la seva veu trencada. Com tampoc els seus murmuris i bronques.
durruti
I segueixen vigents les raons que justifiquen la nova edició. Fins i tot, en algunes qüestions, estan més vigents que mai. El relat de la memòria dels anys republicans, de la revolució i de la guerra s’ha anat construint principalment, en aquests últims quinze anys, entorn del nebulós concepte de “republicanisme”, d’un enfrontament exclusiu entre “republicans” i “feixistes”. Un enfocament que cal posar en dubte. Sobretot perquè el republicanisme no va ser la raó única que va aglutinar la resistència al cop d’estat. On deixem la revolució social? Una construcció que lamina a tot allò que no entri en aquest genèric, i estret alhora, concepte. Així es poden escriure treballs i recerques no ja sense esmentar la figura de Durruti sinó ni tan sols a la CNT, a l’anarcosindicalisme.
En una situació com l’actual en la qual la falta de referències per a la construcció d’una alternativa a l’ordre capitalista, fa més necessari que mai recórrer a construccions anteriors. En aquest sentit, la revolució espanyola segueix sent essencial per debatre sobre qüestions tan actuals avui com l’exercici del poder o la necessitat de conquistar-lo i per fer què. Per posar un exemple, més enllà de les grans diferències existents, l’ocorregut en el transcurs del moviment que coneixem com a 15-M el 2011 recorda en el seu esperit a les sensacions que van viure els protagonistes de 1936: alguna cosa nova començava.
Fundació d’Estudis Llibertaris Anselmo Lorenzo
C/Peñuelas, 41 -28005 Madrid
ESPANYA
fal@cnt.es
http://fal.cnt.es/
twitter: @FAnselmoLorenzo

Entradas populares de este blog

[Valencia] CNT constituye una nueva sección sindical en Panaria

Cinco huelgas de mujeres para abrir boca

[Enseñanza - Madrid] La Universidad de Alcalá pierde su batalla contra la CNT y su campaña por la dignidad de las becarias/os