[Cultura] Novetat editorial: “Durruti en la Revolución Española”
Imatge: Aitor Fernández
DURRUTI
En la Revolució Espanyola
Abel Paz
Nou pròleg de José Luis Gutiérrez Molina
Fundació d’Estudis Llibertaris Anselmo Lorenzo
Madrid, 2017 (Biografies i Memòries, 3).
ISBN: 978-84-86864-94-1
776 pàgs. PVP: 22 euros
En la Revolució Espanyola
Abel Paz
Nou pròleg de José Luis Gutiérrez Molina
Fundació d’Estudis Llibertaris Anselmo Lorenzo
Madrid, 2017 (Biografies i Memòries, 3).
ISBN: 978-84-86864-94-1
776 pàgs. PVP: 22 euros
Vint anys després
En realitat una mica més ha passat des
de que, el 1996, la FAL decidís reeditar el treball d’Abel Paz sobre
Durruti que la CNT li havia encarregat vint-i-cinc anys abans.
Immediatament es va veure com d’afortunada havia estat la decisió. Fins
al punt que, el 2004, va haver-hi una altra impressió després d’un acord
amb l’editorial La Esfera de los Libros. Ara s’inicia una altra etapa
amb aquesta nova reimpressió.
Vint anys després el treball d’Abel Paz
segueix sent la referència imprescindible sobre Buenaventura Durruti.
Cert és que coneixem millor determinats episodis de la seva vida, que
algunes de les afirmacions del treball han estat corregides, que han
sorgit noves informacions i que, especialment la qüestió de la seva
mort, segueix sent objecte de polèmiques. Però, de forma global, com a
eina de referència el treball de Diego Camacho segueix sent la millor
forma d’acostar-se al lleonès. També, vint anys després, Abel ja no està
físicament entre nosaltres. Un 13 d’abril de 2009 ens va deixar. Ja no
tornarem a sentir les seves tos, ni la seva veu trencada. Com tampoc els
seus murmuris i bronques.
I segueixen vigents les raons que
justifiquen la nova edició. Fins i tot, en algunes qüestions, estan més
vigents que mai. El relat de la memòria dels anys republicans, de la
revolució i de la guerra s’ha anat construint principalment, en aquests
últims quinze anys, entorn del nebulós concepte de “republicanisme”,
d’un enfrontament exclusiu entre “republicans” i “feixistes”. Un
enfocament que cal posar en dubte. Sobretot perquè el republicanisme no
va ser la raó única que va aglutinar la resistència al cop d’estat. On
deixem la revolució social? Una construcció que lamina a tot allò que no
entri en aquest genèric, i estret alhora, concepte. Així es poden
escriure treballs i recerques no ja sense esmentar la figura de Durruti
sinó ni tan sols a la CNT, a l’anarcosindicalisme.
En una situació com l’actual en la qual
la falta de referències per a la construcció d’una alternativa a l’ordre
capitalista, fa més necessari que mai recórrer a construccions
anteriors. En aquest sentit, la revolució espanyola segueix sent
essencial per debatre sobre qüestions tan actuals avui com l’exercici
del poder o la necessitat de conquistar-lo i per fer què. Per posar un
exemple, més enllà de les grans diferències existents, l’ocorregut en el
transcurs del moviment que coneixem com a 15-M el 2011 recorda en el
seu esperit a les sensacions que van viure els protagonistes de 1936:
alguna cosa nova començava.
Fundació d’Estudis Llibertaris Anselmo Lorenzo
C/Peñuelas, 41 -28005 Madrid
ESPANYA
fal@cnt.es
http://fal.cnt.es/
twitter: @FAnselmoLorenzo
C/Peñuelas, 41 -28005 Madrid
ESPANYA
fal@cnt.es
http://fal.cnt.es/
twitter: @FAnselmoLorenzo