[Opinió] Construir alternatives o consolidar populismes?

extret de la soli

per Redacció | 03 - 02 - 2017 | Opinió | 0 |

Imatge: CUP Països Catalans

@AVasTard

Algunes hi entràvem per canviar-ho tot (I ens ho crèiem)

Dilluns, la regidora de Guanyem Badalona Fatima Taleb, feia públic un comunicat on denunciava un seguit d’agressions que ha patit els darrers dies, a Badalona, pel simple fet de ser dona i musulmana. M’encantaria dir que són casos aïllats, que no es pot generalitzar, que “anem millorant” en aquesta matèria… Però no solament no és veritat, si no que és previsible que vagi a més, a molt més.

Perquè davant la impossibilitat de consolidar un bloc des de l’esquerra rupturista i transformadora, que realment doni respostes als problemes i necessitats de les classes populars (que no vol dir “vendre panacees”, ni voler ser “salvadors del proletariat”, sinó identificar i assenyalar als veritables culpables i plantejar alternatives), que basteixi un referent d’unitat popular, des d’una perspectiva anticapitalista i feminista… Li acabem de regalar, aplanar el camí i posar la catifa vermella a l’extrema dreta populista, xenòfoba i masclista, que ja fa temps que ha anat fent acte de presència a la resta de la UE.

I crec que, fins ara, havíem estat un dic de contenció contra el creixement exponencial de l’extrema dreta… La indestriabilitat de l’eix social i l’eix nacional, com a garantia de que el procés™ és quelcom més que un canvi de bandera, que hi ha una voluntat real de canvi, de trencar amb el blindatge sistèmic dels privilegis d’uns pocs… En definitiva, que la independència no és un anhel nacionalista sense més, si no que realment és una oportunitat per millorar les condicions materials de vida de la majoria de la població… Tot això, que havien estat els nostres pilars bàsics sobre els que havíem construït un projecte col·lectiu… Ho vam defenestrar dissabte.

Ara, es veu, si que prioritzem un eix per davant de l’altre. Ara, voleu explicar a les classes populars, a aquelles que volem sumar al projecte; que no, que no legitimem a la dreta, que la independència és per canviar-ho tot… Quan hem estat incapaços de forçar un mínim canvi tributari per redistribuir, encara que fos simbòlicament, les grans fortunes que cada cop s’acumulen en mans de més pocs.

I és que hem escollit com a companys de viatge a uns grans estrategues que, després de més de 5 anys amb la cantarella de “tots/es ens hem d’estrènyer el cinturó, perquè qui no va…”, són incapaços de rascar-se un sol cèntim de la seva butxaca… Encara que això suposi famílies dormint al carrer, o morint de fred a casa seva.

Per mi, el més trist de tot, és que no ha guanyat ni la tàctica, ni l’estratègia… Ens ha guanyat una visió electoralista i, sobre tot; ens ha guanyat la por. La por al què diran, la por a no ser assenyalades com “les culpables d’acabar amb el procés™” (us informo, per si no ho sabíeu, que ho serem igualment… perquè alguna cosa s’inventaran a última hora per carregar-nos el mort).

Nosaltres. Les que portem mitja vida plantant cara al feixisme, i cridant que No Passaran, les que defensem la desobediència, sense por, com a eina legítima i necessària de lluita… Les que, quan l’engranatge dels massmedia assenyalava companyes, acusant-les de terrorisme i de pertànyer a suposats grups que ni existien per intentar criminalitzar l’anarquisme i la dissidència, ens alçàvem de qualsevol taula de negociació dient ben alt; que jo també sóc anarquista i que, si elles ho són, totes som terroristes… Les que davant les exigències per condemnar revoltes al carrer, responíem posant sobre la taula el qüestionament de; què val més, el vidre trencat d’un banc, o les vides que trinxa cada dia el seu consell d’administració?…

A nosaltres, ens ha guanyat la por… La por al què diran.
I no passa res, però estaria bé assumir-ho, en comptes d’intentar disfressar-ho de tacticisme… Perquè, si no, sona a engany.