[Sindical] Conflicte obert amb l’empresa Bo de Debò S.L.

per Redacció | 30 - 12 - 2016 |

Breu història de l’empresa

Marta Marrugat i Blai Escoda són actualment els amos d’aquesta empresa, que ha evolucionat des de la simple carnisseria que l’àvia de Marta obrí a Terrassa, fins arribar a ser la “gran empresa familiar” que és avui en dia. Però no ha sigut una evolució esglaonada. El canvi transcendental en aquesta empresa ve de la mà de la marca Caprabo, que l’any 1998 va encarregar la producció en massa de plats precuinats a Bo de Debò.

No sabem si Caprabo es va fixar en aquesta “petita” empresa familiar per la qualitat dels seus productes, reflex del bon fer de les treballadores, o per una relació prèviament establerta entre les cúpules d’ambdues empreses. El que si sabem és que la inversió que va realitzar l’empresa al setembre de 2011 per deixar la localitat on va néixer i traslladar-se a Sant Vicenç de Castellet, de sis milions d’euros, no es fa sense tenir lligada una evolució del negoci.

El sector de la distribució alimentària

L’empresa Bo de Debò està emmarcada dins de les empreses distribuïdores majoristes d’aliments de la província de Barcelona, i a les condicions d’aquest conveni s’acullen les plantilles del sector. Es tracta d’un sector en expansió, segons les mateixes empreses plantegen, pel canvi en les costums alimentàries de la població, que no té temps per cuinar.

Es tracta d’un nínxol de mercat imposat a base de rebentar les condicions laborals i de vida de la classe obrera. Igual que la majoria de productes que existeixen en els establiments a dia d’avui, no són més que productes pensats per l’enriquiment de la classe dirigent. S’ha imposat un ritme de vida i de treball frenètic, com necessita el model de vida consumista, i aquest s’ha traslladat a la producció, el que afecta directament a les condicions de les plantilles de les fàbriques d’aliments precuinats.

Les condicions del sector i Bo de Debò SL

És matemàtic. Les condicions laborals d’un sector en expansió, són inversament proporcionals a l’augment dels beneficis de les empreses del sector. Com és possible? Molt senzill. Les empreses que vulguin créixer, augmentar la producció i les vendes, han de contractar més persones, fer inversió a les fàbriques, gastar-se els diners en publicitat, llepar uns quants culs… això costa molts diners. Quina és la millor forma d’estalviar calers? Moltes empreses opten per rebaixar la qualitat del producte que ofereixen, unes altres simplement trituren les condicions laborals… la major part de les vegades ofereixen una bona combinació d’ambdues.

Bo de Debò S.L és una empresa “familiar” que no està acostumada a que la classe obrera s’organitzi i planti cara per, com a mínim, aconseguir que les condicions laborals s’estableixin en base als acords legals establerts. Bo de Debò veu en la plantilla peces de carn, cargols que pot treure i posar quan i on vulgui. Excepte les seves vaques sagrades, és clar, que com tota empresa necessita per mantindre l’ordre i disciplina.

Com estem informant durant la campanya, sabem a quina hora entrem, però no a la que sortim (això ens ho diuen en l’entrevista d’entrada al curro una responsable de personal), no tenim un calendari laboral i estem a expenses del que ens digui l’empresa cada dia. Lluny d’acompanyar el creixement de l’empresa amb millores en la seguretat i salut de la plantilla, l’empresa es nega a realitzar un Pla de Prevenció de Riscos Laborals, comptant amb les treballadores i treballadors. En una empresa formada majoritàriament per dones no tenim un protocol contra l’assetjament, la única informació que se’ns dóna és que avisem a una de les responsables si patim un cas. Tampoc cobrem cap plus de nocturnitat, ni hores extra. Per suposat, qualsevol exercici de dissidència, intent d’organització obrera o simple protesta, es contestat per l’empresa amb càstigs, que poden acabar amb l’acomiadament, com en el cas de dos de les nostres companyes.

La implantació de la secció de CNT

Gràcies a l’expansió de l’empresa i a la constant entrada de personal, hem coincidit en l’empresa diverses companyes afiliades al Sindicat d’Oficis Varis de Manresa. Comencem una feina clandestina de recopilació d’informació i cerca de suports dins de la plantilla.

Per desgràcia, les converses entre companyes es van filtrar (a Bo de Debò les parets tenen orelles) i dos companyes van acabar al carrer. En aquest moment canviem d’estratègia i passem a comunicar la Secció Sindical a l’empresa, en el mateix moment que s’anunciava a l’empresa que es presentaria recurs a l’acomiadament d’una de les companyes.

A l’empresa la va agafar per sorpresa, ja que pensava que habien acabat amb la dissidència. Ràpidament vam convocar una reunió informativa per a tota la plantilla, a la que per casualitat van acudir diversos encarregats. També vam fer una petita predicció: l’empresa tractaria de contrarrestar l’efecte CNT amb la creació d’un comitè d’empresa designat per ella mateixa.

Dit i fet: un cop comunicada oficialment la presència d’afiliades de CNT a l’empresa, aquesta va optar per arrencar la propaganda del sindicat i començar a fer por a la plantilla, tractant a més de formar una espècie de comitè intern. No obstant, l’empresa es va trobar amb que les amenaces no feien efecte a la CNT, que no cedia en les reivindicacions, llavors va optar per titllar-nos com a terroristes. Això va generar l’efecte contrari, ja que es van produir més afiliacions al sindicat, fet al que l’empresa va respondre amb més coaccions i amenaces directes. Com a última mesura, han acomiadat a l’últim delegat sindical reconegut per l’empresa, ja que al company que el substitueix no li reconeixen la seva qualitat de representant sindical.

L’entrada de CNT a les empreses acostuma a generar desconcert a les seves direccions. La reacció de les responsables de Bo de Debò S.L. indicava que no estava en el seu imaginari comptar amb la presència de sindicalistes a l’empresa, molt menys amb gent de la CNT. La Secció Sindical va plantejar una taula reivindicativa: http://manresa.cnt.es/la-seccion-sindical-en-bo-de-debo-comienza-la-campana-por-el- cumplimiento-de-la-tabla-reivindicativa/ fàcil de complir per a l’empresa, que inclou la readmissió de la companya acomiadada. No obstant, han optat per negar-se a dialogar amb la secció i ignorar les nostres peticions, donant pas a la campanya de Boicot que la CNT de Manresa ha plantejat contra Bo de Debò S.L.

La campanya de Boicot contra Bo de Debò

El sindicat manté oberta una campanya que té per objectiu el compliment de la Taula Reivindicativa de manera íntegra, amb la readmissió de les dues acomiadades com a primer punt. Està dirigida, per un costat a informar als clients finals dels productes Bo de Debò de les condicions laborals i de vida que hi ha darrere de la marca, demanant que no es comprin els seus productes fins que el conflicte quedi solucionat. La manera de portar-la a terme està consistint en avisar als clients primaris, (Caprabo, Carrefour, El Corte Inglés, Bon Preu, així com petites botigues i supermercats) de la campanya, animant-los a reflexionar sobre l’origen dels productes que compren i vénen, ara que està tan de moda això de la Responsabilitat Social Corporativa.

Portem dos mesos de piquets informatius a les portes de Carrefour, Caprabo, Bon Preu… i en aquest moment de la campanya ja s’estan sumant altres sindicats de CNT, fent efectiva la solidaritat de la classe obrera. En cada acció comprovem el nerviosisme de les marques que pateixen els piquets, però també la complicitat de la classe obrera, que ens dóna suport en les reivindicacions.

Com hem fet arribar a Bo de Debò i als seus clients, la campanya no acabarà fins que el conflicte es solucioni. Un bon pas seria readmetre a les dues companyes acomiadades com a represàlia per organitzar- se al curro. El conflicte no ha fet més que començar i s’estendrà tant com vulgui l’empresa, potser es compliqui la seva expansió a d’altres territoris.

CNT Manresa