[Lluites] El “món empresarial i l’aigua”
Resposta a les manifestacions de la
CECOT i de Mina en relació als beneficis que obté Mina de la concessió
del servei públic d’aigua a Terrassa.
El primer que sobta és la demagògia
utilitzada per part de la CECOT per intentar desacreditar una decisió
democràtica i fonamentada que han pres, per majoria, els nostres
representants polítics de l’Ajuntament de Terrassa, per tal que la
gestió de l’aigua sigui pública, un cop finalitzat el contracte de
concessió de 75 anys, que cal recordar es va signar entre les parts amb
la condició de: “sense ànim de lucre”, amb la retribució limitada a la
reintegració del capital anticipat, per molt que Mina manifesti el
contrari.
Que una gestió pública i directa de
l’aigua generi un clima d’incertesa i desconfiança dels inversors és
totalment lògic, i qualsevol inversor que ha posat els seus diners en
una empresa com Mina hauria d’haver estat informat prèviament que aquest
“negoci”, segons el mateix contracte, finalitzava el dia 9 de desembre
d’enguany, i més enllà d’aquesta data ningú li podia garantir més
repartiment de dividends. Més encara tenint en compte que la explotació
d’aquests 75 anys ha permès acumular un fons de reversió milionari,
precisament per compensar el final de la concessió.
El contracte de concessió és de 10 de desembre de 1941.
Lligar aquesta incertesa puntual d’un
grup d’accionistes d’una sola empresa privada amb la desafecció del món
empresarial de la nostra ciutat i anunciar que com a conseqüència
immediata, no es podrà resoldre un dels problemes més greus que
arrossega la ciutat com és l’atur, és portar el debat sobre l’aigua a un
nivell d’anàlisi simplista, miop i interessat , que no es de rebut.
Empreses de Neteja, Plàstic,
Construcció, Flequers, Fusta, Instal·ladors, Professionals Imatge,
Reparació d’automòbils, Química, Metal·lúrgics, Carnissers, Xarcuters,
Cansaladers, Floristes i Pintors…Estan totes preocupades perquè l’aigua
sigui de gestió pública?
Els han explicat que els accionistes més
il·lustres amb accions preferents cobren uns dividends superior en un
50 % a les ordinàries i altres retribucions (dietes i atencions
estatutàries) són els que tenen més a perdre i que casualment són
dirigents de la CECOT, la Cambra de Comerç, i de la poderosa Agbar,
capital 100% francès, SUEZ?
També han de saber que si la gestió és
pública, la licitació de les obres de millora del servei serà
obligatòria, i tot això podrà beneficiar a totes les empreses
terrassenques que podran accedir-hi en igualtat de condicions, cosa que
ara no passa amb el monopoli de Mina.
Volem deixar clar, sortint al pas de les
afirmacions de la CECOT, sobre que una empresa com Mina és la que pot
garantir millor transparència i eficàcia en la gestió que l’empresa
privada està regulada pel dret mercantil, i com a conseqüència, no hi ha
cap obligació de que la gestió sigui transparent, sobre tot de cara a
la ciutadania. A tall d’exemple només cal constatar les dificultats que
està posant Mina per que l’Ajuntament disposi de tota la informació
necessària, inclosa la relativa a les retribucions dels treballadors,
per realitzar la liquidació del contracte que ha arribat al seu final.
És clar que no volen perdre els
privilegis d’un negoci rodó sobre un servei públic que després de 75
anys, no només els hi ha retornat els diners inicialment invertits, sinó
que a més han obtingut grans beneficis, molt per sobre del que es pot
considerar un benefici industrial normal com diu la llei, amb el
repartiment constant de dividends. La seva actitud de judicialitzar
qualsevol decisió que pren el ple del nostre Ajuntament sobre el retorn
de la gestió de l’aigua a mans públiques, demostra que no es
aconsellable contractar segons quines empreses privades per la gestió
d’un servei públic d’interès general.
És lamentable que, els dirigents d’una
institució com la CECOT, facin un ús personal dels seus gremis per
defensar una guerra de l’aigua, en què els únics interessats i
beneficiats del litigi són un nucli reduït de persones que ostenten la
presidència de la CECOT i de la Cambra del Comerç, i que alhora, són els
accionistes privilegiats de l’empresa Mina.
Mina, afirmant que només guanya 500.000 €
bruts per la gestió de l’aigua a Terrassa, demostra com es poden
manipular els comptes si no hi ha auditories externes, rendició de
comptes i control públic..
En aquest sentit cal dir que als últims
comptes d’explotació anuals del servei que la Mina ha proporcionat a les
seves memòries per l’increment de tarifes, es reconeixen uns beneficis
bruts de 1.669.997 € i 1.534.984 € per els anys 2011 i 2012
respectivament.
És veritat que, per exemple a la mateixa
memòria per la tarifa de 2014 la Mina redueix, sorprenentment el
resultat de juliol 2012 a juny 2013 a 616.401 euros…, que representarien
un 4% de benefici sobre la facturació total, amb una adscripció a
Terrassa de 100 treballadors de la plantilla, i una població de 220.000
habitants.
Si prenem com a certes aquestes dades, i
comparant-les amb els comptes anuals de 2013, la resta del negoci de
Mina, que abasteix un conjunt de poblacions com: Ullastrell,
Viladecavalls, Matadepera, Rellinars, part de Vacarisses, part de
Castellar, i que agrupa a una població amb una orografia complicada i
molt dispersa d’uns 22.000 habitants i amb 23 treballadors adscrits,
obtindrien uns beneficis de 1.698.000€, un 43% sobre la facturació
total, i un rendiment de benefici/empleat 10 vegades superior als de
Terrassa.
Imatge: Nebridi Aróztegui
El conjunt d’aquestes dades és
contradictori i incompatible amb un repartiment raonable de costos, Les
memòries que la Mina ha proporcionat a l’Ajuntament i que aquest ha
acceptat sense cap procés de verificació estan plenes de contradiccions
com aquesta.
Ens preocupa, i entenem que a molts
ciutadans i empresaris també els ha de preocupar, que l’interventor
municipal no hagi exercit la seva competència de fiscalització del
servei i no hagi encarregat cap auditoria externa en tot el període de
concessió del principal servei municipal, per tal de comprovar la
justificació dels criteris de repartiment de costos entre les diferents
negocis de Mina, com tampoc ha participat en el control de les
retribucions incloses en les tarifes aprovades.
Per altra banda, al analitzar l’evolució
dels criteris per retribuir el servei d’aigua, en especial en el
període de finals dels 90, consolidats fins el final de la concessió, es
pot afirmar que aquests criteris han sigut arbitraris i abusius.
Des de l’Observatori Ciutadà
Municipal de Terrassa exigim que el govern municipal encarregui a una
entitat externa l’auditoria econòmica i financera del servei que valori
els costos i beneficis del servei d’aigua durant els últims anys, així
com el valor econòmic de les inversions efectuades i inclogui a tal fi
les partides necessàries al pressupost municipal de 2017 per realitzar
aquesta auditoria.