Presentació llibre col·lectivització a la guerra civil
Queretes.
La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil
(1936-1938).
Calaceit: ASCUMA 2013. (L’Aladre. Història 1).
Amb
aquest títol s’acaba de publicar, i aquests dies es presenta,
aquest llibre dels historiadors Encarnita i Renato Simoni, suïssa
ella d’origen aragonès i llengua catalana, i suís ell de llengua
italiana. Hi descriuen amb molt detall, i amb tot l’alè vital, la
col·lectivització de Queretes, al Matarranya, segons els
pressupòsits del comunisme llibertari durant poc més d’un any, i
al mateix temps la vida en una comunitat rural als anys trenta.
L’obra es fonamenta en els comptats materials d’arxiu que els
autors han trobat i sobretot en les riques fonts orals recollides en
nombroses enquestes el 1976 de testimonis d’aquelles experiències.
És ben sabut que en aquests tipus d’enquestes, i més si es tracta
d’un tema tan tabuïzat al nostre país com el del comunisme
llibertari, sovint no donen bons resultats. Aquest no és el cas del
present llibre. Hi ha ajudat molt el fet que un dels historiadors fos
nadiua de Queretes, i no poc que les enquestes es fessen a la gent en
la seua llengua, majoritàriament, doncs, en català. Això obrí
moltes portes als Simoni, i permeté que l’autocensura i temors es
reduïssen considerablement. De l’obra existeixen dues edicions
anteriors en castellà (1982) i en italià (2006). La que ara es
publica és una nova versió actualitzada i millorada en moltíssims
detalls, fruit tant de noves fonts com de revisió de les ja
existents. Un punt que voldria destacar és que al llibre no se’ns
escamoteja la qüestió lingüística, contràriament a la quasi
totalitat d’obres que tracten de les col·lectivitzacions
llibertàries sota el Consell d’Aragó, que la ignoren
olímpicament. Els Simoni escriuen que
El
castellà era la llengua de “l’altre”, del perceptor
d’impostos, de la guàrdia civil, de l’escola i de l’església;
en general de l’autoritat i de “l’estranger”, que en la
comunicació formalitzada, sovint negava al llaurador el dret
d’expressar-se en la llengua que havia après en el seu entorn
familiar, cosa que podia crear al camperol unes situacions incòmodes
i fins i tot dramàtiques.
Artur Quintana
El llibre es presentarà a la Universitat de Barcelona (C. de n'Aribau, 3, sala 2) el dia 1 d'abril a les 19,30 pels autors i editors. Us hi esperem.