Nou número de Solidaridad Obrera [Març]
Editorial: Recuperació per a qui?
En l'últim debat al Parlament espanyol de l'estat de la nació, el president del govern, Mariano Rajoy, va provocar el conjunt afirmant que la recuperació econòmica era ja un fet real. A partir d'allà va acabar la traca anunciant una sèrie de rebaixes fiscals i de quotes a la Seguretat Social que en aquest últim cas ja s'han començat a veure les conseqüències que podria portar. És a dir, possibilitat d'acomiadaments aplicant la reforma laboral i noves contractacions de treballadors en substitució dels acomiadats, però amb unes cotitzacions a la Seguretat Social per part de les empreses de 100 euros al mes. És fàcil pensar que amb aquestes mesures, les conseqüències apareixeran tard o d'hora cap al salari diferit: les pensions. Futura baixada, amb l'argument de la insostenibilitat del sistema, amb una sèrie de conseqüències que ja es coneixen sobradament: allargament de l'edat de jubilació, disminució de la pròpia pensió, increment del nombre d'anys necessaris per poder percebre la mateixa, etc. Mesures per a èpoques de recuperació.
Cal afegir el fet que aquells que cobrin menys de 12.000 euros no pagaran IRPF, mesura que, a la pràctica, si bé beneficia aquells treballadors (principalment) que en el tram més baix es veuen obligats a pagar-ho, no és una mesura que acabi beneficiant aquelles faccions de la classe encara en situació més precària. D'aquesta manera, no s'aprecia la possibilitat d'abaixar els impostos indirectes com l'IVA (més aviat el contrari), a la vegada que taxes, preus públics, etc. no fan més que augmentar. No cal oblidar, per tant, que aquests tipus de mesures són les que acaben perjudicant més les faccions de classe més empobrides, ja que aquests tipus d'impostos i taxes es paguen independentment del nivell de renda.
L'argumentari que aquesta crisi s'ha superat gràcies a un govern que ha tingut la valentia d'aplicar polítiques dures -s'entén contra els de sempre- no farà més que augmentar possiblement en els propers temps el nivell de conflictivitat social i laboral. El motiu és obvi: les empreses, i molt especialment les grans, veuran augmentats els seus marges de beneficis, els preus al consum tendiran a l'augment, encarint el nivell de vida, alhora que la taxa d'atur si bé podrà disminuir, ni en quantitat ni molt menys en qualitat serà suficient per neutralitzar una taxa del 25% a nivell estatal. Aquesta diferència de percepcions, entre aquells que veuen augmentats els seus beneficis, quan a sobre durant els períodes més durs de la crisi amb prou feines han vist reduïts els seus nivells de riquesa, i sobretot benestar, alhora que tenim a un quart de la classe a l'atur, més d'un terç de la que està en actiu en condicions nefastes, i la resta veient com qualsevol dia poden formar part de les llistes de l'atur, pot provocar esclats socials que van més enllà de revoltes locals com la del barri de Gamonal.
Lligar aquest malestar, no només en l'àmbit del teixit productiu, sinó en els propis barris, fruit de lluites contra la corrupció, l'encariment i empitjorament dels serveis socials, són fronts de lluita que estan donant resultats. La suspensió del procés privatitzador de la sanitat a Madrid, la lluita contra els desnonaments a tot l'estat o lluites més locals com la del barri de Gamonal a Burgos o la que els mateixos veïns i veïnes del barri de la Marina, entre l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona, estan realitzant pel transport públic, són clars exemples de lluita en un procés on els atacs contra la classe per part de les administracions públiques i el capital estan a l'ordre del dia.
Salut i encert!!
Secretariat Permanent del Comitè Regional de Catalunya i Balears.
Contingut de la Soli:
- Els treballadors de l'enllumenat públic aconsegueixen a subrogació.
- Formació: Tot allò que has de saber sobre les excedències laborals.
- Victòria amb el conflicte grues Creixell.
- Creada la secció sindical de CNT Sabadell a ISS-SCA, S.L.
- L'últim tripijoc del Rector Dídac Ramirez.
- La privatització de l'aigua.
- Entrevista al Grup de Memòria Històrica de CNT.
-Opinió: Redefiniendo el escenario en Euskal Herria.
- Feminisme: Els col.lectius feministes han passat de ser "avortistes" a ser reconegudes com a defensores del dret a decidir.
- ICEA: Poder associatiu. Del fordisme al Postfordisme.
- Ressenyes dels nous llibres d'Agustín Guillamón.
- Rock and Roll, revolució individual i espoli cultural.
- Un cafè amb.... Victor Manuel, membre de la No a la Mat a Girona.
