“No es pot regular allò que no hauria d'existir”
extret de la directa
ANA VALLINA / @AVBLL | 18/03/2014
Arriba tard. Arriba incomplet. Arriba per cobrir de falsa legitimitat les pràctiques inhumanes en els CIEs. No garanteix els drets, ni l'assistència jurídic-sanitària, ni que s'evitin les agressions i morts opaques denunciades en els últims anys. Aquestes són algunes de les principals crítiques abocades en roda de premsa per col·lectius com a SOS Racisme, Tanquem els CIEs, l'Associació Professional Catalana d'Estrangeria o la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d'Advocats de Barcelona, entre altres.
Però sobretot, les organitzacions socials coincideixen en la seva oposició frontal a la normativa presentada ja que “no es pot regular allò que no hauria d'existir”. Aquesta és la primera normativa que regula el funcionament dels CIEs des de que el 1985 s'aprovés la seva existència, com a mesura cautelar, en el marc de la Llei d'Estrangeria. Un canvi forçat per les tràgiques morts registrades en varis d'aquest centres.
“Presons racistes”
Durant l'any 2013, unes 12.000 persones van estar internades en algun CIE de l'Estat espanyol. D'elles, només el 50% van ser expulsades. Cristina Fernández, membre de Tanquem els CIEs remarca sobre aquest tema que “com assenyala la llei, l'internament és una mesura cautelar i preventiva per dur a terme l'expulsió. En els casos on no s'ha produït l'expulsió no hi ha cap motiu dins de la legislació estatal que justifiqui la privació de llibertat”.
I és que els CIEs, segons aquestes organitzacions, priven de llibertat a les persones. Els desproveeixen dels seus drets en instal·lar la seva quotidianitat en un règim semi penitenciari, sense més delicte ni crim, on l'opacitat i els espais foscos impedeixen la garantia de qualsevol tipus de dret. En paraules dels impulsors de la campanya “Reglament de la vergonya” són només “presons racistes”.
Discrecionalitat del director
A partir de l'anàlisi del reglament, per aquests col·lectius socials, s'entén que la nova normativa consolida al Ministeri de l'Interior, a través del cos nacional de policia, com a garant dels drets de les persones migrants i diposita de la figura del Director del centre, també funcionari policial, la discrecionalitat de la majoria de les decisions que afecten als drets de les persones. És a dir, en última instància, serà el director del centre qui decideixi un ingrés hospitalari, la visita d'ONGs, el règim de visites de familiars, l'assistència social i cultural o aprovar els mitjans de contenció física o individual tals com l'aïllament.
Portes obertes a la privatització de serveis dels centres
Aquesta discrecionalitat i arbitrarietat es nodreixen, en paraules de les entitats denunciants, d'una concepció de la migració en termes “criminalitzadors, bèl·lics i inhumans”. Al llarg de la roda de premsa, les entitats socials han mostrat la seva preocupació per les portes obertes que deixa el nou reglament. D'una banda, la possibilitat de privatitzar certs serveis assistencials per part de les ONGs (no com a fiscalització del funcionament intern del CIE, sinó com a simple externalització al mercat del tercer sector); també la possibilitat d'internament reglat de les persones més vulnerables en especificar la normativa la creació de mòduls familiars (possible internament de menors); l'assistència mèdica a embarassades o a víctimes de violència sexual o tortura. De la mateixa manera, el règim intern de cada centre decidirà si instal·la i on un circuit de seguretat per vídeo vigilància. També s’exclou de l’àmbit del reglament les sales d’inadmissió als aeroports, deixant aquests espais en un buit legal.
Acte i manifestació contra el reglament
En el calendari d'accions davant el nou reglament destaca el lliurament d'un manifest col·lectiu a la delegació del govern i un acte programat pel 25 de març que porta per nom “Ens plantem” i que suposa una crida a la societat per fer un pas endavant ja que com ha assenyalat Cristina Fernández de Tanquem els CIEs: “aquesta és una qüestió de retallada de drets que ens afecta a tots i totes”. Finalment, el 29 de març s'ha convocat una manifestació a les dos quarts de set de la tarda per incidir en la desobediència davant de la retallada dels drets de les persones i la “legitimació del racisme institucional”.
