El fracàs dels “dos estats”. Per una Palestina única, laica, democràtica i no racista
La declaració de la UIT-CI, després de caracteritzar a Israel com
un “enclavament imperialista”, assenyala: “El que passa ara és
un altre episodi d'una guerra genocida planificada des de fa gairebé
setanta anys. L'estat d'Israel va ser creat en 1948 com a enclavament
imperialista a la regió, amb el suport de l'imperialisme ianqui,
anglès i de Stalin de la URSS, amb població jueva europea.
L'objectiu de crear aquest estat va ser la dominació militar,
política i econòmica de l'Orient Mitjà (la regió més rica en
petroli del món), utilitzant per a tal fi, com a carn de canó, a
jueus migrants d'Europa als quals se'ls va donar terres robades als
àrabs, amb la ideologia racista del sionisme que considera l'actual
Israel com una “terra promesa” per Déu als jueus. Un estat
gendarme dotat d'armes poderoses per l'imperialisme i amb població
migrant. Des del començament va practicar el genocidi i la “neteja
ètnica” expulsant a un milió d'àrabs palestins que vivien aquí.
L'objectiu actual del sionisme segueix sent el de la seva fundació,
expulsar definitivament als 5 milions de palestins que encara viuen a
Gaza, Cisjordània i la pròpia Israel, que eren l'antiga Palestina.
L'imperialisme, amb Obama al capdavant, repeteix que “Israel té
dret a defensar-se”. Una comissió del Congrés nord-americà va
establir que Israel va rebre 121.000 milions de dòlars en ajuda
militar ianqui (denúncia de l'intel·lectual nord-americà Noam
Chomsky). L'intent imperialista, lamentablement recolzat per la
direcció històrica palestina d'Al Fatha, de crear “dos estats en
pau”, ha fracassat i no té futur. Mentre no s'imposi el dret al
retorn al seu país de tots els palestins expulsats i la destrucció
de l'estat genocida per construir una Palestina laica i democràtica
en tot el territori de l'antiga Palestina, avui ocupat per Israel, no
hi haurà solució a l'agressió militar genocida permanent de
l'estat d'Israel contra els palestins i altres pobles àrabs.
Per què no són possibles dos estats que convisquin pacíficament?
“Palestina laica, democràtica i no racista” va ser la posició
històrica del moviment revolucionari palestí de resistència a
Israel. Significa acabar amb l'estat racista i genocida d'Israel, i
construir un nou estat amb majoria palestina (avui hi ha 10 milions
de palestins al Orient Mitjà, 5 milions a Gaza, Cisjordània i
Israel, i altres 5 milions refugiats en altres països veïns). Estat
on convisquin amb els jueus i altres minories en igualtat de drets,
com van conviure pacíficament una majoria islàmica amb una minoria
jueva durant segles, abans de la fundació d'Israel.
En 1993, l'OAP -Organització per a l'Alliberament de Palestina-,
encapçalada per Yasser Arafat, en el marc d'un acord de Pau amb
Israel, va renunciar a la posició històrica palestina a canvi de la
promesa israeliana que, en un termini de cinc anys, hi hauria dos
estats, un de israelià i un altre palestí. El palestí, a la Franja
de Gaza i a Cisjordània (20% de la Palestina històrica) i
l'israelià en l'actual Israel (80% del territori de la Palestina
històrica). En aquests 5 anys es lliuraria l'administració de
Franja de Gaza i Cisjordània a l'Autoritat Nacional Palestina,
reservant-se Israel la “seguretat” (és a dir l'única força
militar) i el dret a intervenir a Cisjordània i Gaza. En aquest
temps també havien de resoldre's punts no definits, com la qüestió
de Jerusalem i el dret al retorn dels palestins.
Molt aviat es va veure que l'acord de “els dos estats” era un
parany. Israel va envair amb 400.000 colons la major part de
Cisjordània, quedant-se l'aigua, creant un mur que rodeja les zones
palestines, portant als palestins aquí residents a una situació
econòmica catastròfica i sotmesos a constants i humiliants controls
militars. Va retirar els seus colons de Gaza, només perquè era un
petit territori sense riqueses naturals, i en el qual podia reduir
als palestins a una espècie de camp de concentració gegant al que
pot bombardejar quan vol (com ara).
Va ser la segona demostració històrica que eren impossibles dos
estats. La primera va ser quan l'ONU va concedir a Israel en 1948 el
52% de la Palestina històrica. Israel en pocs mesos es va ocupar la
resta i va expulsar als palestins. El caràcter racista i
colonialista d'Israel, que s'autodefineix com a “estat jueu”, fa
impossible que accepti a un estat palestí sobirà. El seu objectiu
és expulsar a tots els palestins, així ho va demostrar en els
últims 66 anys.
29 juliol 2014
Miguel Lamas
Militant de Izquierda Socialista (partit integrat al Frente de
Izquierdas y de los Trabajadores a Argentina)