1 de maig a Barcelona. Acte unitari de la CNT
10h del matí, al Parc de les 3 Xemeneies (Av. Paral·el amb ptge. La Canadenca)
Manifest pel Primer de Maig del 2012
Com cada any, el primer de maig marca una cita a totes les persones
treballadores per reivindicar els seus interessos davant l’explotació a
la qual són sotmeses com a mers instruments de la generació de capital.
Aquesta vegada, però, ens trobem en un context que no troba precedent en
molts anys; una tan accentuada polarització social, fruit de la present
crisi i la gestió política de la mateixa, i l’increment de les mesures
repressives com a resposta a l’augment de la conflictivitat, ens posen
davant d’un escenari en el qual es fa de nou manifestament real
l’antagonisme treball-capital.
La xifra de persones aturades (sobretot joves menors
de 35 anys), la des-regulació del mercat laboral, les retallades en tots
els àmbits socials de competència pública o l’encariment de la part no
finançada a través de l’erari públic (Sanitat, Educació, Transport,
Investigació i Desenvolupament, etc..), estan suposant l’obertura a un
escenari qualitativament diferent al qual ens havíem acostumat a viure:
un exèrcit de nòmades laborals sense cobertura social pública travessant
un territori cada cop més inhòspit.
Mentre tot això va esdevenint-se, les grans empreses
(bigger to fail), els bancs… són re-finançats amb capital públic que mai
retorna en benefici dels més desafavorits per aquesta situació, sinó
que es destina a la sanitat interna d’aquestes institucions depredadores
mentre es dediquen a allò que anomenen reestructuració.
Si a això li afegim l’enduriment penal per a frenar
per la força allò que escapa completament al dret, tenim que l’Estat
social de dret s’està convertint en un Estat penal d’excepció. Lleis que
es dirigeixen selectivament a una part de la població (aquella part que
dissenteix d’acceptar aquesta situació), gestionant la realitat com una
situació d’emergencia, provocant així l’alarma, la alerta i la por.
Aquesta estratègia del poder determina condicions estructurals per la
consolidació de la precarietat i la marginació, legitimant el control
social i fomentant una nova categoria de persones a les quals poder
aplicar amb èxit la política del terror.
Arribats a aquí, nosaltres no arronsarem el cap
esperant que ens l’esberlin definitivament -convertint-nos en exèrcit
d’alienats i desposseïts de tot-, no abandonarem l’esperit que ha animat
a d’altres abans a fer els sacrificis personals necessaris per
conquerir allò que per a ells naixia de la dignitat pròpia, ni esperarem
a que només ens quedin les cadenes per perdre. Nosaltres continuem
esperonant la unió de tots els treballadors i treballadores per a ser
capaços i capaces de reconquerir les nostres vides i capgirar aquesta
situació injusta, continuem sense aclucar el cap ni convertir-nos en
instruments del capital o de cap quadre polític o sindical.
Davant d’aquesta situació a la que no es veu sortida i
només podem intuir més amenaces, la CNT continua cridant a la classe
treballadora a organitzar-se i lluitar pel món digne en el qual volem
viure, perquè allò que ens queda és el que ens correspon, lluitar,
lluitar amb tota la nostra energia.
Salut, lluita i anarcosindicalisme!
- Dinar popular
- Conferències
- Tallers per criatures
- Actes culturals
- Trobada de paradetes, etc
