[Opinió] Les «infiltrades»

extret de la soli...

per Laia Mateu | 18 - 10 - 2017 | |

Senyors i senyores de la ANC, Òmnium i altres entitats similars que suposadament mouen el procés independentista, així com partits polítics pro referèndum que segur que estan darrere. El que va passar fa dos dies a Tarragona -i suposem que a molts d’altres llocs- és una vergonya, per dir-ho lleugerament.

Recordem que hi havia convocada una vaga general (no una aturada), per a denunciar especialment la brutalitat policial i les actuacions estatals. Vosaltres que us ompliu la boca de transversalitat, d’inclusió i de diversitat dins el moviment independentista, esteu actuant com uns veritables botxins, volent controlar absolutament totes les expressions de la gent. Preteneu canalitzar les emocions, els sentiments i les maneres de fer. Aquest fet no seria nou, ja fa temps que ho intenteu amb els vostres discursos de «democràcia», «civisme», «poble de pau» i unes quantes tonteries més, recolzats pels mitjans de comunicació, sempre al costat del Poder. No totes les persones independentistes tenen aquesta forma de pensar ni de concebre com haurien de ser les respostes populars. Per sort, el moviment és molt ampli i no tot són burgesos que s’han sumat al carro en els darrers anys. Però el que ha passat en els últims dies, i que s’ha materialitzat especialment en les manifestacions del 3 d’octubre, traspassa la línia del que entenem per tolerable. Qui us penseu que sou per a decidir com ha de ser una manifestació? Recordem que la manifestació no l’heu organitzat vosaltres, o com a mínim no l’heu organitzat vosaltres sols. Sinó que, un cop més, us hi heu sumat a última hora. Aquesta vaga general i aquesta manifestació la convocaven sindicats, i sindicats especialment combatius, amb el suport de moviments socials anticapitalistes (sí, configurats per persones que vosaltres titllaríeu de radicals i incívics).

Davant l’escalada inevitable i normal d’indignació i cabreig que moltes persones senten pels fets ocorreguts en les darreres setmanes (identificacions al carrer, intimidacions per part de la policia, militarització dels pobles i ciutats, declaracions incendiaries per part de l’Estat…) i culminant el passat 1 d’octubre (robatori d’urnes i paperetes, agressions verbals i físiques, tensió acumulada….) heu volgut apaivagar els ànims, heu decidit que el poble comença a estar descontrolat, que pot haver-hi reaccions que no encaixen amb el vostre discurs de pau social. Davant d’això, en comptes d’acceptar que el poble és sobirà (això que tan us agrada dir), i que les reaccions de la població han de prendre el curs que aquesta mateixa població senti i decideixi, heu volgut controlar-ho tot, un cop més. Com si el vostre mantra de poble pacífic, de «hola Europa» -per cert, una Europa assassina que ens ignora un cop més- i de no confrontació fos l’únic discurs i visó vàlida i acceptada per a fer front a la situació actual. Els missatges i comunicats que s’han fet córrer per mòbils i xarxes socials repetint infinitat de vegades que cal sortir pacíficament, que l’Estat busca qualsevol excusa per a carregar contra nosaltres, que no s’ha de caure en provocacions, han acabat inevitablement calant entre les persones, moltes d’elles com molt bé sabeu i amb això jugueu, poc acostumades a la resposta social i la protesta. I heu posat intencionadament la por dins la gent; una gent que en els darrers dies ha estat perdent precisament aquesta por, s’ha empoderat. Poques vegades havíem vist imatges de gent gran resistint davant la policia, persones fora dels grups revolucionaris plantant cara a la repressió, gent corrent tallant carrers i cridant pel que està passant. Però això sembla que no ho podeu permetre, no podeu permetre que aquestes persones «de bé» es radicalitzin, i es comencin a assemblar a allò que en el fons tant odieu i tant temeu. Així que heu fet un pas més, i heu començat a escampar el missatge tòxic que qualsevol persona que no actuï segons les vostres indicacions pot ser un «infiltrat», un «agitador». Hem estat rebent desenes de missatges repetint aquesta merda. Missatges sense cap tipus de fonament. Fent córrer fotos de gent tallant carreteres i dient que anem en compte, que segur que són infiltrats, quan això de taller carreteres i cremar neumàtics és el mínim i el normal en una vaga general. Criminalitzant actuacions tan normals en una manifestació com fer piquets actius per a que els establiments tanquin les portes, enganxar cartells en vidres o pintar els aparadors d’un banc. Arribant al punt malalt de dir que no es cridin consignes contra la policia, que això també és provocació. Totes les persones que mostrin aquestes actituds poden ser infiltrats que volen rebentar les convocatòries. Hem arribat a rebre indicacions de com actuar si es detecten aquests infiltrats -òbviament segons els criteris que vosaltres mateixos heu decidit-, i fins i tot passant un número de telèfon per a que la mateixa gent que assisteix a les convocatòries pugui denunciar a les suposades infiltrades, talment com una caça de bruixes. Això ha comportat situacions tan deplorables com que la gent de la pròpia manifestació es cregui amb el dret de fer-te callar o recriminar-te que enganxis un cartell. Que t’assenyalin per no seguir les consignes d’anar amb silenci i aixecar les mans o mostrar qualsevol actitud dissonant amb la marcada. Dient-te que no tens respecte; però respecte per a qui? Com es pot ser tan pervers de fer que les mateixes persones t’exigeixin un suposat respecte, quan elles no estan respectant que hi hagi diversitat de maneres d’expressar-se i denunciar el que està passant? I per acabar de culminar el tema, encara es van passar missatges d’un suposat toc de queda a partir de les 9’00 de la nit, per a deixar els infiltrats sols al carrer. Pervertir expressions tan fortes com toc de queda ens sembla deplorable, i utilitzar-les aleatòriament i en benefici propi bastant fastigós. A cas ara algú es creu amb la potestat de decidir quan la gent ha de marxar cap a casa?

Si hi ha persones que creuen que la manera de respondre a la brutalitat és caminar en silenci, portar samarretes blanques en senyal de pau o repartir clavells als mateixos que ens obren el cap, no compartirem els seus mètodes, però mai anirem a imposar com han de fer les coses, atacar-les en cas de no fer-les com nosaltres pensem, o linxar-les socialment.

No espereu que totes mantinguem els somriures davant les porres.

Les infiltrades