[Opinió] Les «infiltrades»
Senyors i senyores de la ANC,
Òmnium i altres entitats similars que suposadament mouen el procés
independentista, així com partits polítics pro referèndum que segur que
estan darrere. El que va passar fa dos dies a Tarragona -i suposem que a
molts d’altres llocs- és una vergonya, per dir-ho lleugerament.
Recordem que hi havia convocada una vaga
general (no una aturada), per a denunciar especialment la brutalitat
policial i les actuacions estatals. Vosaltres que us ompliu la boca de
transversalitat, d’inclusió i de diversitat dins el moviment
independentista, esteu actuant com uns veritables botxins, volent
controlar absolutament totes les expressions de la gent. Preteneu
canalitzar les emocions, els sentiments i les maneres de fer. Aquest fet
no seria nou, ja fa temps que ho intenteu amb els vostres discursos de
«democràcia», «civisme», «poble de pau» i unes quantes tonteries més,
recolzats pels mitjans de comunicació, sempre al costat del Poder. No
totes les persones independentistes tenen aquesta forma de pensar ni de
concebre com haurien de ser les respostes populars. Per sort, el
moviment és molt ampli i no tot són burgesos que s’han sumat al carro en
els darrers anys. Però el que ha passat en els últims dies, i que s’ha
materialitzat especialment en les manifestacions del 3 d’octubre,
traspassa la línia del que entenem per tolerable. Qui us penseu que sou
per a decidir com ha de ser una manifestació? Recordem que la
manifestació no l’heu organitzat vosaltres, o com a mínim no l’heu
organitzat vosaltres sols. Sinó que, un cop més, us hi heu sumat a
última hora. Aquesta vaga general i aquesta manifestació la convocaven
sindicats, i sindicats especialment combatius, amb el suport de
moviments socials anticapitalistes (sí, configurats per persones que
vosaltres titllaríeu de radicals i incívics).
Davant l’escalada inevitable i normal
d’indignació i cabreig que moltes persones senten pels fets ocorreguts
en les darreres setmanes (identificacions al carrer, intimidacions per
part de la policia, militarització dels pobles i ciutats, declaracions
incendiaries per part de l’Estat…) i culminant el passat 1 d’octubre
(robatori d’urnes i paperetes, agressions verbals i físiques, tensió
acumulada….) heu volgut apaivagar els ànims, heu decidit que el poble
comença a estar descontrolat, que pot haver-hi reaccions que no encaixen
amb el vostre discurs de pau social. Davant d’això, en comptes
d’acceptar que el poble és sobirà (això que tan us agrada dir), i que
les reaccions de la població han de prendre el curs que aquesta mateixa
població senti i decideixi, heu volgut controlar-ho tot, un cop més. Com
si el vostre mantra de poble pacífic, de «hola Europa» -per cert, una
Europa assassina que ens ignora un cop més- i de no confrontació fos
l’únic discurs i visó vàlida i acceptada per a fer front a la situació
actual. Els missatges i comunicats que s’han fet córrer per mòbils i
xarxes socials repetint infinitat de vegades que cal sortir
pacíficament, que l’Estat busca qualsevol excusa per a carregar contra
nosaltres, que no s’ha de caure en provocacions, han acabat
inevitablement calant entre les persones, moltes d’elles com molt bé
sabeu i amb això jugueu, poc acostumades a la resposta social i la
protesta. I heu posat intencionadament la por dins la gent; una gent que
en els darrers dies ha estat perdent precisament aquesta por, s’ha
empoderat. Poques vegades havíem vist imatges de gent gran resistint
davant la policia, persones fora dels grups revolucionaris plantant cara
a la repressió, gent corrent tallant carrers i cridant pel que està
passant. Però això sembla que no ho podeu permetre, no podeu permetre
que aquestes persones «de bé» es radicalitzin, i es comencin a assemblar
a allò que en el fons tant odieu i tant temeu. Així que heu fet un pas
més, i heu començat a escampar el missatge tòxic que qualsevol persona
que no actuï segons les vostres indicacions pot ser un «infiltrat», un
«agitador». Hem estat rebent desenes de missatges repetint aquesta
merda. Missatges sense cap tipus de fonament. Fent córrer fotos de gent
tallant carreteres i dient que anem en compte, que segur que són
infiltrats, quan això de taller carreteres i cremar neumàtics és el
mínim i el normal en una vaga general. Criminalitzant actuacions tan
normals en una manifestació com fer piquets actius per a que els
establiments tanquin les portes, enganxar cartells en vidres o pintar
els aparadors d’un banc. Arribant al punt malalt de dir que no es cridin
consignes contra la policia, que això també és provocació. Totes les
persones que mostrin aquestes actituds poden ser infiltrats que volen
rebentar les convocatòries. Hem arribat a rebre indicacions de com
actuar si es detecten aquests infiltrats -òbviament segons els criteris
que vosaltres mateixos heu decidit-, i fins i tot passant un número de
telèfon per a que la mateixa gent que assisteix a les convocatòries
pugui denunciar a les suposades infiltrades, talment com una caça de
bruixes. Això ha comportat situacions tan deplorables com que la gent de
la pròpia manifestació es cregui amb el dret de fer-te callar o
recriminar-te que enganxis un cartell. Que t’assenyalin per no seguir
les consignes d’anar amb silenci i aixecar les mans o mostrar qualsevol
actitud dissonant amb la marcada. Dient-te que no tens respecte; però
respecte per a qui? Com es pot ser tan pervers de fer que les mateixes
persones t’exigeixin un suposat respecte, quan elles no estan respectant
que hi hagi diversitat de maneres d’expressar-se i denunciar el que
està passant? I per acabar de culminar el tema, encara es van passar
missatges d’un suposat toc de queda a partir de les 9’00 de la nit, per a
deixar els infiltrats sols al carrer. Pervertir expressions tan fortes
com toc de queda ens sembla deplorable, i utilitzar-les aleatòriament i
en benefici propi bastant fastigós. A cas ara algú es creu amb la
potestat de decidir quan la gent ha de marxar cap a casa?
Si hi ha persones que creuen que la
manera de respondre a la brutalitat és caminar en silenci, portar
samarretes blanques en senyal de pau o repartir clavells als mateixos
que ens obren el cap, no compartirem els seus mètodes, però mai anirem a
imposar com han de fer les coses, atacar-les en cas de no fer-les com
nosaltres pensem, o linxar-les socialment.
No espereu que totes mantinguem els somriures davant les porres.
Les infiltrades