Assetjament laboral als supermercats DIA
José Manuel i Aurora, treballador i ex
empleada, expliquen la seva versió sobre l’assetjament laboral que han
sofert per part dels responsables de diversos establiments de la cadena.
El van obligar a treballar com a
reponedor amb 20 punts a la cama i un embenatge compressiu, li
modifiquen l’horari “per castigar-lo” per haver-se operat de varius sota
prescripció mèdica, rep pressions perquè substitueixi la imatge dels
seus perfils a les xarxes socials pel de la marca de la cadena… Com a
conseqüència de tot això, José Manuel Estudillo, del Puerto de santa
Maria de 30 anys, des de 2006 treballador del Maxi DIA, situat a El
Puerto —davant del Passeig— es troba de baixa laboral des del 7 de juny.
Diagnòstic del psiquiatre: trastorn adaptatiu per assetjament laboral.
Aquest mitjà s’ha posat en contacte amb la cadena per conèixer la seva
versió dels fets, però no ha obtingut resposta.
El cas d’aquest jove no és l’únic que
suposadament té lloc en la famosa cadena de supermercats. Segons el
sindicat CNT, hi ha detectats d’altres quatre casos més corresponents a
diferents establiments de la província, encara que els afectats temen
donar la cara per por. “És una situació quotidiana, qualsevol
treballador del DIA pot dir que és l’habitual”, assegura Francisco José
Cuevas Noa, secretari local de la CNT. Per això des del sindicat
iniciaran aquest dilluns 8 de juliol una campanya de denúncia de casos
d’assetjament laboral pels responsables dels supermercats DIA.
El 2007 José Manuel ja era un empleat
fix de la plantilla. Tot marxava bé fins a 2011. “Em van sortir unes
varius i havia d’operar-me, llavors em diuen que no haig d’operar-me,
que ho hauria de fer durant les vacances”, explica. El que no
s’imaginava és que li implicaria conseqüències tan greus. Va rebre
l’alta de la mútua a les tres setmanes de ser operat. “Em diuen que em
posaran a la caixa o en un altre lloc que no m’afecti”. Però no va estar
així. Encara amb 20 punts a la cama esquerra, li assignen les tasques
de reponedor, “em van dir que em busqués la vida”, i a més li van reduir
les hores de contracte de 40 a 30, però li exigien el mateix treball.
“Els vaig dir que si feia el treball de 40, que em paguessin les hores
de 40 hores, i va venir el cap de Sevilla per dir-me que estava molt mal
assessorat pel sindicat, que si volia que deixés el treball i vaig
respondre que no, que jo volia continuar”.
El van amonestar perquè havia disminuït
el seu treball voluntàriament. “Vaig respondre que era per la meva
malaltia, no podia rendir com abans, ni com la resta”. Segons l’afectat,
van voler baixar-li el càrrec, li van enviar a una suposada companya
que en realitat l’investigava, treballava més hores de les estipulades i
també el van fer responsable de la fruiteria. “Evidentment, si tens més
tasques, no rendeixes igual; Em deien l’horari la nit abans. Si m’havia
de donar puntades en el cul, me les donava. T’ha de donar temps, em
deien”.
El pitjor va venir després quan va haver
d’operar-se de la cama dreta al gener de 2016 i li tornen a insistir
que la intervenció hauria de ser durant les seves vacances. El truquen
per telèfon fins i tot de camí al quiròfan i cada dimecres durant les
sis setmanes que va estar de baixa. Davant la pressió, va arribar a
enviar la foto de la cama. Quan torna a la feina, li modificaven
l’horari perquè no pugui descansar, el van pressionar perquè canviés
d’aspecte, i la imatge dels perfils a les xarxes socials. “Em truquen
quan dormo, em diuen que canviï la foto i que després segueixi dormint”.
Fins que ja no va poder més. Va tenir un atac d’ansietat i des de
llavors es troba de baixa. “El psiquiatre diu que els canvis de torns,
de companys, el no tenir un horari fix… és una bomba de rellotgeria;
pateixo insomni crònic, a nivell personal m’afectava perquè tot eren
discussions amb la meva parella”. Avui segueix amb medicació.
El seu és un dels casos amb què treballa
la CNT. El sindicat comprova la informació dels especialistes i els
treballadors afectats, i l’advocat prepara un informe i s’interposen
denúncies per assetjament si s’escau. Però no és l’únic cas
d’assetjament laboral denunciat per treballadors d’aquesta cadena de
supermercats. Aurora Van Echelpoel, establerta a Jerez, es va formar en
el DIA de l’Asunción el 2007 i després la van passar a l’establiment situat a l’avinguda de Puertas del Sur.
Ella va haver de treballar quan encara no s’havia recuperat d’una
fractura en el peu produïda per una caiguda mentre treballava. “Em van
fer signar un paper: que jo demanava baixar a 24, em van dir que si no
ja sabia. Veient que la meva situació familiar era dolenta ho vaig
signar. Em vaig incorporar col·locant el peu sobre la caixa forta
—situada sota la caixa registradora—, deien que estava apta per
treballar”.
Aurora deixa clar que és impossible fer
el que et demanen en el temps establert i que ordenaven als empleats
tasques per humiliar-los. Em pressionaven amb la nena perquè em deien
que m’haurien de canviar de torn. I l’hi van canviar. “Qui havia a
cuidar a la meva filla de sis anys, sola?. Vaig haver d’ensenyar a la
meva filla a obrir la porta, a tancar-la, a utilitzar el microones i
escalfar-se el menjar…”. I per descomptat, tenia por que Serveis Socials
l’apartessin del seu costat per no poder cuidar-la. Va arribar a
treballar amb tendinitis a la mà.
Finalment, el 2014, es va donar de baixa
per una fractura al peu. Mes i mig després li van enviar la notificació
d’acomiadament per baixa productivitat. “Aquest és el motiu estrella
d’acomiadament a DIA”, afirma José Manuel. Quan el sindicat va contactar
amb el supermercat i van esmentar l’acomiadament d’Aurora, l’empresa va
respondre directament amb una sola paraula: “improcedent”. “Vaig sentir
que em treia un gran pes de les espatlles. No he pogut cuidar en
condicions a la meva filla durant diversos anys, encara que ella em diu
que sóc una súper mare”.
