Beneficis de la deconstrucció?
Per deconstrucció s’entèn un procés de
transformació personal i de canvi radical, prèviament hi ha un procés
d’introspecció, de reflexió profunda de com ens hem format com a homes
dins el patriarcat, per després executar la rebelió contra aquesta
socialització masclista.
És un procés que comença amb moltes preguntes que requereixen de molta sinceritat amb un mateix.
La primera potser seria quins referents
masculins hem tingut quan érem nens? Quins referents dins la nostra
família, del nostre barri, del nostre grups d’amics, dels professors,
del món del cinema, del futbol, de la música, de la televisió…? Com
éren o com són aquests referents? Quins atributs tenen? Com els
definiriem com a homes? forts, temeraris, poderosos, violents,
competitius,…freds, poc comunicatius, egoïstes, estrategues,…i
preguntar-nos com aquests referents contestarien les següents preguntes
que a la vegada ens fem a nosaltres mateixos:
- Com ens relacionem amb altres homes? com ens saludem? Ens estrenyem fort les mans, ens donem cops a l’esquena, sacsejades, cops de puny a les espatlles? Ens fem petons?
- Com interaccionem amb altres dones?
- Quin rol i quines tasques desenvolupem dins el domicili? Quan de temps dediquem en comparació a les dones de la família a netejar, endreçar, comprar, cuinar,…?
- Quin paper juguem en la criança, cura i educació de les criatures? El rol desenvolupat és d’autoritat, de passotisme, indiferència, d’imposició, de crits, d’intimidació…?
- Quina actitud i paper hem realitzar quan un membre de la família s’ha posat malalt? I si els malalts som nosaltres com actuem?
- Quin poder adquisitiu tenim o hem acumulat?
- Com a homes disposàvem d’algun espai privilegiat dins la casa? una habitació pròpia per les aficions? el sofà on millor es veu la tv? l’hort on marxar cada cap de setmana? es negociava o no el temps lliure? Sempre hi havia prioritats abans que estar amb la família?
- Quin rol i actituds mantenim durant les relacions sexuals?
- Com hem actuat en les relacions sexo-afectives? Com hem gestionat la gelosia? Com parlem de les exparelles un cop s’han trencat les relacions? Quin tipus de relació construïm després del trencament? Som respectuosos quan no volen saber res de nosaltres? Si és així perquè?
- Com actuem i som amb els nostres amics? Hi ha diferència si hi ha dones dins el grup? Realitzem o es realitzen acudits masclistes, bromes sexistes, comentaris homòfobs i/o vexatoris cap a les dones…?
- En relació a la cura del propi cos i de la salut: Som negligents o abandònics? Som hipersensibles i hipocondríacs? Som agressius vers nosaltres mateixos? Ens resistim a anar al metge o preocupar-nos de prendre medicació quan estem malalts?
- Infravalorem el treball, sou, dedicació de les dones a la família?
- En relació al control de l’economia hi ha obsessió o despreocupació total?
- Quins tipus de jocs i pel·lícules ens agraden més? tenen a veure amb la bel·licositat i la violència?
- Al Carrer, a l’espai públic: com actuem, com seiem en els transports públics, com caminem, com mirem?
- Ens costa escoltar? Ens costa callar? Ens costa reconèixer els errors? Ens costa mantenir-nos en un segon pla?
- Què fem amb les nostres emocions? les compartim? les expressem? les canalitzem o les tapem?
De totes les respostes es pot fer un
“mapa de la masculinitat”, no hi ha respostes correctes o incorrectes,
però serveix per valorar i saber quin és el punt de partida, sobretot
totes aquelles conductes que hem integrat en el gran conjunt de la
“normalitat”, la naturalitat patriarcal.
Contra quines de les respostes anteriors
t’has rebel·lat? Contra quins rols imposats i que continuen present en
aquells referents sobretot dins la família has reaccionat? Quines
d’aquelles conductes i actituds masclistes no les veus quan et mires al
mirall però dones i companyes les han verbalitzat i t’han assenyalat que
sí les tens?
La deconstrucció és un exercici de
coratge, d’enfrontar-nos amb els nostres fantasmes interns, les pors,
els complexes, les ombres i les carències, i sobretot a les mentides
d’allò que havies de demostrar com a home…les màximes apreses ara podem
qüestionar-les i rebutjar-les,…i arribarem a la terrible conclusió que
tots com a homes hem exercit alguna forma de violència masclista al
llarg de la nostra existència, sí, tots i cadascun de nosaltres. La
deconstrucció és dolorosa i alliberadora al mateix temps, és permanent,
24 hores, 365 dies, un cop comença no té aturador, per això hi ha tanta
resistència neomasclista.
Benefici personal de la deconstrucció?
Doncs crec que no és això, no és l’objectiu, perquè principalment seran
beneficiàries totes les dones de tot el món, i especialment aquelles que
es creuïn a les nostres vides. Podem deixar d’acaronar-nos la base de
l’escrot i començar de forma imminent aquesta deconstrucció per
responsabilitat i acabar amb els 5000 anys de patriarcat? Segurament
només així deixarem de ser armes de destrucció massiva per a les dones,
les criatures, els altres homes i nosaltres mateixos, només així podrem
viure totes i tots en llibertat…no està malament com a benefici
col·lectiu oi?