[Feminisme] Quan l’empresa és còmplice de l’agressor masclista
En general l’afectació emocional i
psicològica de qualsevol origen és menystinguda encara avui pel sistema
sociosanitari actual a l’hora de contemplar-la com a motiu legítim de
baixa laboral, la malaltia física en canvi té una mica més d’estatus,
sempre passa per sobre com quelcom més objectiu i més demostrable,
encara que després de la terrible estafa capitalista anomenada crisi
dels darrers anys fins i tot els problemes de salut física s’ha
minimitzat la seva importància, en el sentit que milers de treballadores
i treballadors han anat malalts/es a treballar per por a ser
acomiadades o per evitar la retallada corresponent en funció dels dies
de baixa gaudits.
Crec que la tendència globalitzadora
empresarial de deslocalitzar implica la percepció de treballadores i
treballadors d’occident com a “privilegiats que es queixen per tot” i
per tant l’empresa pressiona en l’afany d’extreure la màxima
productivitat i comporta la contrareacció de la classe treballadora
d’obviar els indicadors de risc que el propi cos i la pròpia ment envia a
la persona treballadora que es troba en una situació límit, s’ignora el
missatge “no pots més, descansa i agafa la baixa laboral” , cal
reivindicar que la baixa laboral no és cap privilegi, és un dret de
totes i tots, el sistema sanitari còmplice del poder empresarial i
econòmic intenta transmetre un sentiment de culpabilitat per “no
treballar i cobrar igualment”… en aquest sentit destacar el paper de
l’ICAM com a organització deshumanitzada que en aquesta mateixa direcció
ha funcionat com a braç executor i còmplice de tota aquesta violència
patriarcal i capitalista, la legitima cada dia des dels seus tribunals
mèdics i informes tacats de sang que condemnen a la misèria centenars de
persones.
Destacar el paper de l’ICAM com a organització deshumanitzada que en aquesta mateixa direcció ha funcionat com a braç executor i còmplice de tota aquesta violència patriarcal i capitalista.
Com a dada significativa l’ICAM
considera la violència masclista com a “problema familiar” incomplint de
forma clara l’objecte de la llei catalana 5/2008 és l’eradicació de la
violència masclista i la remoció de les estructures socials i dels
estereotips culturals que la perpetuen, amb la finalitat que es
reconegui i es garanteixi plenament el dret inalienable de totes les
dones a desenvolupar la pròpia vida sense cap de les formes i dels
àmbits en què aquesta violència es pot manifestar.
Però voldria exemplificar més
concretament algunes vulneracions que les dones supervivents a la
violència masclista que treballen dins una empresa s’han d’afrontar i
pateixen diferents formes de violència institucional laboral. Cal dir
d’entrada que existeixen excepcions, hi ha empreses escrupolosament
responsables i que compleixen estrictament els drets i actuen com a
co-terapeutes en la recuperació de les dones supervivents, però són
excepcions quan haurien de ser norma segons la mateixa Llei 5/2008
article 32 citada abans “Aquesta llei estableix mesures integrals
respecte a la prevenció i la detecció de la violència masclista i de
sensibilització respecte a aquesta violència, amb la finalitat
d’eradicar-la de la societat, i també reconeix els drets de les dones
que la pateixen a l’atenció, l’assistència, la protecció, la recuperació
i la reparació integral.
La majoria de les empreses obstaculitzen
el procés de recuperació, si la supervivent treballadora es troba de
baixa laboral rep diferents trucades del responsable i múltiples emails
perquè es reincorpori el més aviat possible, hi ha un argument que he
sentit sovint i que té un punt pervers: “ja veuràs, t’anirà bé tornar a
la feina”, doncs depèn del cas, depèn del context i del clima laboral,
depèn de la càrrega de feina, depèn de la relació amb els companys i
companyes,..depèn perquè pot esdevenir una font d’estrés important que
perjudiqui encara més l’afectació post-traumàtica aguda i provoqui que
sigui crònica, així que compte!
Hi ha casos concrets que pot ajudar la
rutina laboral a estructurar i normalitzar el dia a dia, però en la
majoria de casos de violència masclista, la ruptura i denúncia suposa
una reorganització de tota la vida de la dona, de les seves càrregues
familiars, dels seus horaris laborals i personals,…i comptar amb el
suport de moltes altres persones per tant requereix temps i recursos per
gestionar i preparar el seu nou projecte vital.
Desgraciadament he vist amb els meus
propis ulls com moltes empreses han actuat de forma nefasta davant
situacions d’aquest tipus, sempre culpabilitzant a la dona supervivent
de la seva situació i acomiadant-la a la mínima per considerar-la “una
treballadora amb problemes”. Un exemple, una coneguda empresa de roba
esportiva “va acomiadar” a una treballadora que havia denunciat 3
vegades a la seva ex-parella, i aquest agressor masclista ja va
amenaçar-la amb fer-li la vida impossible i fotre-la, i així va ser, es
dedicava a presentar-se al seu lloc de treball dia sí dia també dins el
centre comercial on estava la botiga on treballava, el personal de
seguretat en veure’l o ser avisat per la treballadora el convidava a
marxar del recinte, i aquest agressor després d’organitzar un escàndol
cridant feia la corresponent reclamació a la botiga, una vegada i una
altra, i això va provocar que l’empresa prengués la decisió “per evitar
problemes” de no renovar el contracte a la treballadora. Imagineu en
quin estat d’impotència es va trobar la dona supervivent, a l’afectació
corresponent per l’assetjament i la violència masclista patida dins la
relació, es suma la indignació de perdre el seu lloc de treball de forma
injusta i sense cap motiu directament associat a la seva competència,
sinó per culpa de l’ex-parella i la seva conducta assetjadora.
La cicatrització de les ferides
emocionals requereix temps, sí temps, i això vol dir el que sigui
necessari. I en moltes ocasions és imprescindible un tractament
psicològic especialitzat, si la dona treballadora està en actiu
l’empresa té l’obligació de facilitar i flexibilitzar l’horari laboral
perquè pugui beneficiar-se i assistir al mateix. Les absències o faltes
de puntualitat motivades per la situació física o psicològica derivada
de la violència masclista es consideren justificades quan així ho
determinen els serveis socials d’atenció i de salut, això sí, s’han de
comunicar el més aviat possible a l’empresa corresponent.
La dona supervivent té dret a la
reducció i/o reordenació del temps de treball. Té dret al canvi de
centre de treball, a la mobilitat geogràfica, a la suspensió de la
relació laboral amb reserva del lloc de treball, a l’extinció del
contracte laboral i fins i tot adaptar les funcions del lloc de treball
de la dona treballadora per potenciar la seva recuperació, això és
complir amb els articles 21, 24, 25, 26 de la Llei Orgànica 1/2004 de 28
de desembre de Mesures de protecció integral contra la violència de
gènere. Aquests drets poden esdevenir mesures de protecció efectives
quan es produeix assetjament o persecució per part de l’agressor
masclista, és a dir ell coneix les seves rutines horàries, la ubicació
del lloc de treball,…per tant un canvi ràpid d’horari o de seu en aquest
sentit dificulta que l’agressor pugui perpetrar una nova agressió al
finalitzar la jornada laboral, ja que com menys informació disposi
l’agressor de la dona supervivent millor. En la protecció i autodefensa
de les dones supervivents s’ha d’implicar tota la comunitat, no podem
deixar en mans exclusives de les forces i cossos policials aquesta
competència, perquè no és efectiu, cal que totes les estructures i
persones des de la seva àrea fàcil tot el possible per facilitar la
recuperació de les supervivents, perquè si som coherents sempre hem
defensat que la violència masclista és un problema social i no personal
de la dona.
Recordar des d’aquest text a les mútues
sanitàries especialment que existeix un protocol específic comú quan es
trobin davant un cas d’una dona supervivent a la violència masclista no
l’han de citar cada 15 dies ni 1 cop al mes, han de limitar-se a rebre
un mail o fax de la institució responsable del tractament psicològic on
en poques línies quedi explícit que aquesta dona ha patit violència de
gènere i es recomana la baixa laboral i que no la revictimitzin més.
Qualsevol sindicat ha de defensar els drets de treballadores i treballadors, però si és un sindicat anarquista encara ha d’establir com a prioritari el suport a les dones supervivents a la violència masclista, la construcció d’una xarxa solidària i efectiva en la defensa dels seus drets i la lluita social contra el patriarcat com a principal font de sofriment, dolor i mort.
He estat testimoni que quan una dona
supervivent a la violència masclista ha trencat amb la relació abusiva,
ha posat la seva dignitat i llibertat per sobre de l’amor romàntic, ha
vençut la dependència emocional i cicle de la violència, ha destruït la
manipulació de l’agressor , i ha fet un treball de conscienciació social
d’aquesta violència masclista necessàriament s’ha posat les ulleres de
gènere, s’ha empoderat i també ha començat a veure altres formes
abusives de violència dins l’àmbit laboral o familiar i ha mobilitzat
els seus recursos per lluitar pels seus drets, això ha suposat un canvi
de 360º en la seva vida.
Per acabar dir que el sistema judicial
també hauria d’actuar contundentment contra aquests casos d’empreses que
vulneren conscientment tots els drets aquí recollits, les empreses com a
part de l’exosistema han de responsabilitzar-se i promoure dinàmiques
no violentes dins les seves estructures. I quan dins dels seus equips de
treball hi ha dones treballadores supervivents facilitar el màxim el
seu procés de reincorporació, la seva recuperació emocional i vetllar
perquè això sigui una realitat . Qualsevol sindicat ha de defensar els
drets de treballadores i treballadors, però si és un sindicat anarquista
encara ha d’establir com a prioritari el suport a les dones
supervivents a la violència masclista, la construcció d’una xarxa
solidària i efectiva en la defensa dels seus drets i la lluita social
contra el patriarcat com a principal font de sofriment, dolor i mort.