(LA DIRECTA) EL RACC ACOMIADA UN SINDICALISTA DE LA CNT PERQUÈ “NO PARLA RUS”
Les anarcosindicalistes organitzen piquets per exigir la readmissió d’en Xavi, que s’ha quedat sense feina “com a clara represàlia per haver promogut la mobilització dels seus companys”.
El Sindicat d’Oficis Varis de la CNT-AIT de Barcelona ha començat una campanya de pressió contra el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC). L’objectiu, que en Xavi retorni a la feina que desenvolupava fins al passat mes de desembre. Delegat cenetista a la divisió de Serveis Mèdics de l’empresa, el treballador va ser acomiadat, segons denuncia la central roja-i-negra, arran de la seva activitat sindical, i més concretament, “com a represàlia per haver promogut la mobilització dels seus companys per a la consecució de millores laborals, i per haver aconseguit que es respectin alguns dels drets fixats com a mínims per la llei”. L’empresa, en canvi, assegurava a les membres de la plantilla que el motiu d’haver-lo fet fora era que en Xavi “no parlava rus”.
Divendres passat, la CNT organitzava piquets a les portes de dues oficines de la companyia, al barri de Sant Gervasi. Entre les deu i les onze del matí, les cenetistes es van concentrar davant el local de RACC Agència de Viatges a la cantonada de Travessera de Gràcia i l’Avinguda Príncep d’Astúries, per desplaçar-se tot seguit a una segona seu del club automobilístic, al carrer Santaló. Equipades amb megàfon, pancarta i banderes confederals, van cridar per la readmissió del company acomiadat i van fer arribar el missatge a treballadores i vianants, de paraula i mitjançant pamflets. La policia no va fer acte de presència en tot el matí, fet que va ajudar a què la jornada es desenvolupés sense massa tensió.
Des de la CNT asseguren que l’exdelegat “és un bon treballador i un bon company de feina, i tothom a l’empresa sap que l’únic motiu per fer-lo fora és frenar l’acció sindical”. Afirmen, alhora, que han intentat dialogar amb l’empresa, però aquesta “no només s’ha negat a readmetre el treballador, sinó que es nega a establir diàleg amb aquest sindicat”. Així doncs, “el conflicte està obert i el durem tant als carrers com als tribunals”, expliquen fonts de la CNT-AIT barcelonina.
Versió de l’extreballador i silenci de l’empresa.
El departament de premsa del RACC no vol fer declaracions sobre el tema. En Xavi, en canvi, sí que ha explicat la seva experiència a la Directa. “Jo treballava de gestor al departament de Serveis Mèdics, que s’encarrega d’atendre a socis que estan de viatge i es posen malalts o tenen un accident. Vaig començar a principis de 2013, i a partir d’allà vaig estar en règim temporal durant dos anys”, exposa en Xavi. “Primer em van fer un contracte eventual per circumstàncies de la producció, me’l van prorrogar sis mesos, després em van tornar a fer de nou el mateix contracte i la mateixa pròrroga. Acabada aquesta darrera, ja no van renovar-me, i el 30 de novembre del 2015 em van acomiadar”.
Al cap de pocs dies, van començar les mobilitzacions: l’11 de desembre, la CNT feia un primer piquet davant del Palau de Congressos de Montjuïc, on se celebrava un acte en què el RACC presentava el seu “pla estratègic”. Dos dies més tard, les sindicalistes es concentraven a la Cursa 10 km RACC, a Montmeló. La campanya ha rebut suports des de Burgos, Valladolid, Salamanca, Elx i Lleó. El 20 de gener d’enguany, s’acabaven sense acord els tràmits de conciliació, fet que comportarà la celebració d’un judici laboral el pròxim mes d’abril, en el qual la CNT buscarà aconseguir la nul·litat de l’acomiadament i la reincorporació a la feina d’en Xavi.
L’extreballador té clars l’origen i el motiu de la decisió de fer-lo fora. “Amb els coordinadors tenia una bona relació. Va ser la direcció. Jo havia creat la secció sindical, i els vaig demandar perquè em reconeguessin el contracte indefinit i la jornada completa. També vaig advertir-los que incomplien diversos punts del conveni, i em van haver de donar la raó. Per exemple, als treballadors de menys antiguitat ens aplicaven una categoria professional inferior a la que ens corresponia, en la majoria dels casos per fer la mateixa feina. Després de denunciar-ho, a la següent nòmina l’empresa va corregir-ho”. Xavi assegura que “em portava bé amb els companys i amb els coordinadors: tots els informes eren favorables, tothom sabia que era un bon treballador. Si preguntes a la plantilla, et podran dir que no va haver-hi mai cap queixa ni problema amb mi. Tot va tenir una arrel sindical”.
Treballadores i coordinadores es van solidaritzar amb en Xavi: “la carta d’acomiadament deia que es tractava d’una ‘finalització de contracte’, però estava clar que la raó era una altra, i va haver-hi bastant merder: cartells penjats per l’empresa, companys que anaven a treballar amb una samarreta que demanava la meva readmissió…” recorda el sindicalista. “Per tal de calmar els ànims, la direcció va reunir els treballadors un per un per comunicar-los el suposat motiu del meu acomiadament: que ‘no parlo rus’. Allà ningú en parla, de rus! Mai s’ha requerit un altre idioma que no sigui l’anglès. Després de fer-me fora, van penjar un anunci a l’Infojobs demanant algú que parlés rus, però, pel que sé, ara la meva feina la fa una companya que tampoc en sap”.
“Més que un club”
Fundat el 1909, el RACC ofereix diversos serveis a la usuària de l’automòbil –assistència en carretera, assegurances, compravenda de vehicles…– i promou esdeveniments esportius del món del motor. Amb vora un milió de socis, l’estructura corporativa és la d’un club privat, com en el cas del Barça. Més enllà del club, però, el RACC ha constituït un grup d’empreses, per tal de poder obtenir beneficis. “En realitat tot és la mateixa companyia, són empreses ‘diferents’ però treballem al mateix lloc” –comenta en Xavi. El 2015, el RACC va vendre per 45 milions d’euros el 51% de participacions de la seva asseguradora a la banca francesa Crédit Mutuel, que també ha adquirit Agrupació Mútua. El director general del RACC, Josep Mateu, va ser condemnat per apropiació indeguda com a membre del consell d’administració de Spanair; la sentència el va inhabilitar per “administrar béns aliens i representar qualsevol persona” durant dos anys.
Matí de piquets
Les sindicalistes queden a quarts de deu davant el metro de Fontana. Esmorzem de franc unes galetes que regalen els repartidors de la premsa gratuïta i anem fins a la cantonada Llobregat de Príncep d’Astúries i Travessera de Gràcia, on s’ubica una oficina del RACC. En pocs minuts, el piquet es desplega davant la façana del local, que queda empaperada d’adhesius que demanen la readmissió d’en Xavi. Les treballadores de l’oficina s’ho prenen de bon grat.
Durant l’hora que dura l’acció, tenim temps per fixar-nos en un fet curiós: el gran canvi que experimenta el veïnat d’una vorera a l’altra de Príncep d’Astúries, l’avinguda que separa Gràcia de Sant Gervasi. La “gent del rotllo”, els turistes i els “hipsters” deixen pas a senyores de grans ulleres de sol i bosses de marca i senyors amb el pin d’or del club a la solapa. Les sindicalistes reparteixen pamflets a les vianants i els expliquen el cas d’en Xavi. Les reaccions són d’allò més diverses. Una senyora apuja els ànims del piquet: “¡tenéis que gritar más fuerte!”. Un treballador tacat de guix i pintura aposta per “romperles todos los cristales”, mentre que un jove comenta: “a mi també em van fer fora, però jo sóc una mica més amarillo, sóc de Comissions”. Les banderes roges i negres desperten l’interès. “Estas banderas no las veía des del 36” expressa un avi d’edat molt avançada. “Ai, aquestes banderes em fan sentir vella”, deixa anar una àvia amb molta classe. El ‘primer premi’ se l’endú, sens dubte, l’apreciació “¿Así os ganáis el jornal? Vaya cuatro arrastraos”, expressada per un avi que no va precisament polit.
Finalment, traslladem el piquet a una altra oficina del RACC a Travessera de Gràcia amb Santaló, on el perfil sociològic és encara més extrem. Talons i ulleres fosques elles, fulards i tupès impossibles ells. De nou, tranquil·litat i empatia amb les treballadores; dues sindicalistes entren a parlar-hi. El segon piquet dura tres quarts d’hora i es dóna per acabada la jornada de lluita, que no la campanya. Sembla que al RACC li esperen uns quants maldecaps.
