El fosc llegat de l'alcalde Carles Puigdemont
extret de la directa
El relleu d'Artur Mas al capdavant de la Generalitat ha governat
Girona amb escassa sensibilitat social i amb decisions espectaculars
però sense resultats tangibles
Carles Puigdemont ha estat batlle de Girona durant més de quatre
anys i regidor del mateix consistori des del mes de juny de l'any 2007
Toni Ferragut
12/01/2016
Tot i que a primera vista pot semblar un polític que busca consensos amplis i que té sensibilitat social, l’acció de govern impulsada per Puigdemont a Girona dibuixa un perfil diametralment oposat.
Una política al servei de les classes benestants
La política municipal de Puigdemont ha anat dirigida en gran mesura a satisfer les classes benestants de Girona i a promocionar la ciutat com una marca comercial atractiva al turisme estranger. Un exemple significatiu va ser la compra de la col·lecció de quadres de Santos-Torroella per 3'9 milions d’euros. Aquesta operació va ser finançada per l'empresa mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, a la qual l'equip de Puigdemont va prorrogar la concessió del servei fins l'any 2020. Tot i que Puigdemont ho va negar repetidament, la pròrroga del conveni especifica clarament que el cànon de l'aigua és un préstec encobert que s'haurà de retornar a través dels rebuts.
Els més de 700.000 euros en subvencions que rep festival el Temporada Alta, gestionats de forma molt opaca per la productora Bitò Productions; la concessió ad hoc per "penjar" un restaurant de luxe sobre el riu Onyar mentre la resta de bars i restaurants s'adapten amb dificultat a l'estricta ordenança de civisme; o perdonar les taxes municipals a la productora d'audiovisuals HBO pel rodatge de Joc de Trons; també exemplifiquen el tipus de polítiques que ha executat Puigdemont a Girona.
Malgrat les protestes dels moviments socials, els barris benestants de Montjuïc, Palau i Montilivi van premiar aquest tipus de polítiques en les passades eleccions municipals i van donar un ampli suport a l'alcalde convergent.
Vincles amb el sionisme i l’Església Catòlica
Durant el seu mandat, Puigdemont ha incrementat els vincles amb l’Estat d’Israel. A banda de les piulades personals des del seu compte de Twitter donant suport a la darrera ofensiva sobre la franja de Gaza, hi ha hagut contactes constants entre Tel-Aviv i Girona. L'any 2011, Puigdemont va rebre els alcaldes de les ciutats d'Holon, Jurfeish, Beer Yaakov i Tirat Carmel. També ha col·laborat amb el president de la Comunitat Israelita de Catalunya, Uriel Benguigui, i va rebre la visita de l’ambaixador d’Israel, Alon Bar.
L'Ajuntament de Girona fa una dotació pressupostària anual de 210.000 euros al patronat del call jueu
A banda dels vincles amb personalitats del sionisme, l’Ajuntament dóna una subvenció anual
de 210.000 euros al Patronat del Call Jueu, del qual forma part un
excoronel de l’exèrcit de l’aire d’Israel. L'Auditori també ha programat
concerts i espectacles d'artistes que justifiquen el genocidi palestí,
com ara el de la cantautora Noa.Puigdemont manté vincles molt estrets amb l'Església Catòlica. Mentre ha estat alcalde, ha participat en tota mena de cerimònies religioses i fins i tot en la celebració del cinquantè aniversari d'una escola de l'Opus Dei, el Bell-lloc del Pla. L'any 2014, va encarregar una escultura amb tota mena de referències religioses per homenatjar una entitat ultra conservadora, els Manaies. Les referències a la religió catòlica també han aparegut de forma constant en els cartells de la festa major de la ciutat. Totes aquestes actuacions han posat en entredit la laïcitat del consistori gironí.
Una ciutat apuntalada per la seguretat ciutadana
Durant aquests darrers anys, a Girona hi ha hagut una clara tendència a regular fins a l'extrem les conductes a l’espai públic. Dins de l’apartat de l’Ordenança Municipal de Civilitat aprovada el 2012 que porta com a títol un eloqüent "Decòrum", es prohibeix a la ciutadania activitats tan inofensives com penjar roba al balcó, jugar a pilota al carrer, menjar entrepans als parcs públics, anar amb patins o circular amb bicicleta per alguns carrers del Barri Vell.
L'ordenança de civisme prohibeix penjar roba als balcons o circular amb bicicleta per alguns espais del Barri Vell
I per fer efectives aquestes mesures, l'Ajuntament ha instal·lat càmeres de seguretat fixes repartides
per la ciutat i dispositius de gravació als cotxes patrulla de la
policia local. Aquest és un fet controvertit, ja que col·lisiona amb
l’actual legislació de videovigilància –el Reial Decret 1720/2007– que
no permet les gravacions en moviment, ja que esdevenen una intromissió
il·legítima a la intimitat i al dret a la imatge de les ciutadanes.El cas de Juan Pablo Torroija
Un dels fets més polèmics i que ha posat en evidència la gestió de l’equip de govern és la mort de Juan Pablo Torroija a la comissaria de la policia local. Després que Juan Pablo se suïcidés a la cel·la, Puigdemont va trucar a totes les regidores i a la premsa local per assegurar-se que la versió oficial dels fets, la que exculpava el cos policial, fos la que sortia a la llum pública. El fet que la policia hagués presenciant un intent de suïcidi previ i no hagués pres les mesures per evitar un altre intent, i la inoperància d’un equip de govern, que va trigar més de 20 dies a avisar la família del difunt, ha portat el cas als jutjats. Tan sols la CUP-CC, en aquest cas, es va atrevir a trencar el silenci i demanar explicacions.
Un Ajuntament poc transparent
Durant el debat d'investidura, Puigdemont va insistir en què la transparència haurà de caracteritzar la futura administració catalana. Tot i això, ell mateix no es pot posar com a exemple, ja que com alcalde l'índex de transparència de Girona ha caigut cinc punts. Aquest índex l'elabora l'ONG Transparència Internacional, que analitza els 110 ajuntaments més poblats de l’Estat Espanyol. Mentre que el 2012 Girona ocupava el 52è lloc, al 2015 va retrocedir fins a la posició 90. L'ARIET ha pogut comprovar de primera mà la manca de transparència del consistori, que no ha donat resposta a diverses sol·licituds presentades.
Un alcalde que no ha governat per a totes les gironines
En contra del que afirmava el president del grup parlamentari de CDC, Jordi Turull, al ple d'investidura, Puigdemont no ha governat per totes les gironines. Un exemple evident el trobem al barri de les Pedreres, del qual el batlle de Girona ha volgut foragitar una comunitat gitana que hi viu des de fa cinquanta anys. La seva idea és convertir l’espai en un parc i construir-hi tota mena d’atraccions i establiments comercials. L'equip de govern encapçalat per Puigdemont també ha multat la indigència, ha tancat contenidors amb cadenats i ha impedit –juntament amb el PP– que el consistori donés suport a la ILP d’habitatge.
El consistori gironí vol desallotjar una comunitat gitana que porta més de 50 anys vivint al barri de les Pedreres
L’Ajuntament ha tapiat una desena de pisos okupats per
persones sense recursos, actuant amb força i unilateralitat, sense
obrir un procés judicial i sense oferir alternatives de reallotjament.
Tampoc les veïnes dels barris més populars del sector est es van mostrar
satisfetes de veure com s’enllestia l'obra faraònica d’un nou pont
sobre el riu Ter al nord de la ciutat, mentre el consistori ignorava la
seva reivindicació de construir un pont de vianants que permetés als infants anar a escola quan plou.El temps dirà si des del Palau de la Generalitat Puigdemont és capaç de convèncer les classes populars d'enfilar-se al tren de l’independentisme. Des de plaça del Vi, és evident que no ha aconseguit.
*Article publicat a l'Ariet
